Directores de centres de Primària i Secundària de Lleida i de la resta de Catalunya han enviat un escrit al president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i a la consellera d'Educació, Esther Niubó, per reclamar canvis de calat en el sistema educatiu. El document demana que les direccions escolars tinguin un paper central en la presa de decisions i planteja una revisió del finançament, la inclusió, les plantilles, les infraestructures i les condicions laborals.
La principal fricció que traslladen els signants és en la distància entre les obligacions fixades per la llei i la situació actual. Recorden que la llei d'Educació de Catalunya de 2009 obligava a destinar el 6% del PIB al sector, un compromís que, sostenen, no s'està complint mentre els centres assumeixen més funcions i més necessitats amb recursos que consideren insuficients.
Els directors reclamen que el 6% del PIB es compleixi i que es frenin els canvis de model
L'escrit, titulat Crida urgent de les direccions dels centres educatius de Catalunya davant l'emergència del sistema educatiu, reclama un pacte de país estable i a llarg termini. Les direccions demanen evitar els canvis continus de model i de prioritats en funció del partit polític que governa.
En aquest marc, els signants defensen que els professionals del món educatiu liderin aquest acord i que les direccions participin de forma activa. El seu argument és que són els qui coneixen de primera mà la realitat diària dels centres i les necessitats que arrosseguen tant a Lleida com al conjunt de Catalunya.
Les demandes s'ordenen en sis eixos. Inclouen la revisió del decret d'escola inclusiva i del model d'acollida, l'autonomia de centre i la gestió de plantilles, les condicions laborals i la seguretat jurídica dels directors, la qualitat educativa, les infraestructures i la dignificació de l'educació pública.
L'escrit demana més suport en inclusió i rebutja portar Mossos d'Esquadra als instituts
Un dels blocs més concrets afecta l'educació inclusiva. Les direccions plantegen avaluar si el desplegament actual garanteix l'aprenentatge real o si la manca de recursos impedeix aplicar-lo a les aules en les condicions previstes.
A més, reclamen més recursos per a l'alumnat amb necessitats especials. També demanen ampliar la detecció en l'etapa de zero a tres anys, augmentar les unitats de suport a Infantil i Primària i dotar de forma estructural tècnics i educadors socials als centres.
En aquest mateix apartat, els signants rebutgen el pla d'incorporar agents dels Mossos d'Esquadra als instituts. La seva proposta passa per reforçar els recursos educatius i de suport abans d'introduir presència policial als centres.
Les direccions exigeixen cobrir baixes des del primer dia i crear la figura del gestor de centre
Una altra part del document se centra en l'organització interna. Les direccions exigeixen la cobertura immediata de les baixes des del primer dia, una planificació anticipada de les plantilles i la dotació completa de professionals quan s'obrin nous grups.
Juntament amb això, sol·liciten reconeixement institucional i retributiu per als membres dels equips directius. També reclamen una regulació clara de la seva dedicació horària, de les seves vacances i d'uns criteris homogenis sobre drets i deures docents a tot Catalunya.
L'escrit afegeix una petició de caràcter administratiu. Els directors volen que l'administració creï la figura del gestor de centre per assumir tasques de contractació i licitació que avui recauen sobre les direccions.
La carta inclou proves de nivell, climatització i el fi dels barracons
En l'àmbit acadèmic, les direccions insten a recuperar les proves de nivell de sisè de Primària i de quart d'ESO en tots els centres. També demanen eines d'avaluació interna i una actualització de la formació docent.
Les infraestructures ocupen un altre dels apartats destacats. El text reclama climatització integral i eficient als edificis, la substitució dels barracons per immobles definitius i la rehabilitació de centres deteriorats per la manca de manteniment.
Per tancar les seves reivindicacions, els signants demanen mesures per dignificar l'educació pública mitjançant una major coresponsabilitat educativa de les famílies i l'impuls dels estudis postobligatoris.