La producció de cereals i farratges a Catalunya pot patir un fort retrocés aquest mateix any si no s'eleva de manera urgent la dosi màxima d'aplicació de nitrogen orgànic procedent de dejeccions ramaderes. És l'advertiment llançat per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, que reclama al departament d'Agricultura una intervenció immediata per evitar un impacte directe al camp.
L'organització agrària sosté que l'encariment de la urea ha col·locat moltes explotacions en una situació límit. El preu ha passat de 450 euros per tona a 750 euros arran de la guerra a l'Orient Pròxim i JARC preveu que pugui superar aviat els 1.000 euros per tona. En aquest context, la urea pot representar entre el 30% i el 40% del cost de producció.
El sector alerta d'un cost ja inassumible
JARC considera que la urea s'ha convertit en un input prohibitiu i, en molts casos, directament no disponible al mercat. L'organització demana que Agricultura defensi un augment de la dosi màxima permesa de nitrogen orgànic procedent de dejeccions ramaderes per compensar la manca de fertilitzants minerals i contenir el cop econòmic sobre les explotacions.
"Aquests preus són impossibles. No podem alimentar el país si ens ofeguen costos derivats de mercats llunyans i inestables. La solució la tenim aquí les dejeccions ramaderes" - Vicenç Pascual, cap de la sectorial de cereals de JARC
Pascual avisa que sense fertilització cau la producció i les segones collites poden quedar cancel·lades. JARC afegeix que la reducció dràstica de les dosis de fertilització ja suposa una pèrdua directa de rendiment i pot portar a una renúncia generalitzada a les segones collites de blat de moro.
L'estret d'Ormuz agreuja la pressió sobre el camp
L'Organització Col·legial Veterinària també ha advertit de l'impacte de la crisi internacional sobre l'agricultura. El bloqueig de l'estret d'Ormuz per la guerra de l'Iran està causant un dèficit de fertilitzants nitrogenats considerats vitals per a la producció agrària. Per aquest pas transita un terç del mercat mundial de fertilitzants nitrogenats, la qual cosa dona una dimensió global al problema que ara colpeja els productors.
Davant aquest escenari, l'entitat planteja accelerar alternatives lligades a l'aprofitament de recursos locals. Entre aquestes, desenvolupar processos de recuperació de nutrients a partir de residus orgànics com purins, fangs i subproductes animals, a més d'impulsar la producció d'hidrogen verd amb energies renovables.
L'aposta per solucions de proximitat
La pressió sobre els fertilitzants ha reobert el debat sobre la dependència exterior del sistema alimentari. Tant des de l'àmbit agrari com des del veterinari s'insisteix a reforçar models més resilients i descentralitzats, amb menys exposició a les crisis geopolítiques i més capacitat per a aprofitar recursos generats dins del propi territori. En plena campanya, el sector adverteix que qualsevol demora pot traduir-se en menys producció i més tensió sobre la viabilitat de moltes explotacions.