La neu acumulada al Pirineu de Lleida s'ha esvaït a una velocitat alarmant durant les últimes setmanes. Les reserves van passar de 772,2 hm3 a 246,7 hm3 entre el 6 i el 27 d'abril segons les dades oficials.
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre confirma que la minva total va assolir els 525,5 hm3 en tot just vint-i-un dies. Aquesta reducció massiva no es deu únicament al desglaç habitual que alimenta els rius.
L'atmosfera devora la neu
Una part significativa del mantell nival no va arribar a convertir-se en aigua líquida. 149,3 hm3 es van esfumar directament a l'atmosfera mitjançant el procés de sublimació.
Aquest fenomen físic va transformar el gel en vapor sense passar per estat líquid degut a la intensa radiació solar registrada des de finals de març. Les majors pèrdues per aquesta via van ocórrer a la capçalera del Segre.
"Superant els 50 hm3" - Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
El volum evaporat equival a gairebé duplicar la capacitat total de l'embassament d'Oliana. La xifra resulta impactant si es compara amb els 85 hm3 que pot emmagatzemar aquesta infraestructura hidràulica.
Embalses lluny del col·lapse
Malgrat la dràstica reducció del mantell nival, els embassaments mantenen nivells acceptables. Els sistemes del Segre i el Pallaresa superen el 85 per cent d'acumulació d'aigua.
Per la seva banda, els embassaments del sistema Noguera Ribagorça assoleixen el 75 per cent de la seva capacitat. El pantà de Canelles presenta una situació especialment favorable.
"La làmina d'aigua és a 7 metres del màxim" - Dades d'explotació
Aquesta resistència dels embassaments contrasta amb la rapidesa amb què desapareix la reserva natural als cims. L'acumulació de neu aquest hivern va començar dos mesos després de l'habitual.
El pic màxim es va registrar al febrer amb més de 2.000 hm3. Ara, les reserves d'abril a maig se situen com les més minses del segle.
Aquesta situació només queda per sota dels períodes de sequera extrema viscuts entre 2022 i 2024, així com en 2005-2007 i 2011-2012.
Demanda agrícola en augment
Els estudis projecten un escenari futur on la disponibilitat d'aigua disminuirà mentre la demanda creix. Un informe del Cedex preveu que per al 2050 les aportacions dels sistemes fluvials de la conca cauran un 12,5 per cent.
Simultàniament, els conreus necessitaran més recursos hídrics. Els primers treballs del Pla Hidrològic de l'Ebre van quantificar preliminarment un increment del 7 per cent en les necessitats agrícoles per a mitjans de segle.
Investigacions més recents disparen aquestes estimacions. La Universitat de Castilla-La Mancha eleva l'increment de necessitats hídriques dels cultius fins al 13 per cent.
Altres consultores com Pigall són encara més pessimistes i estimen aquest increment en un 16 per cent. La bretxa entre l'oferta natural i la demanda humana s'eixampla any rere any.
La sublimació accelerada d'aquestes últimes setmanes demostra que el canvi climàtic no només redueix la precipitació, sinó que altera la forma en què la naturalesa emmagatzema i allibera l'aigua.