El grup d'investigació en malherbologia i ecologia vegetal que lidera Jordi Recasens ha rebut el Premi Ciutat de Lleida després de quaranta anys de trajectòria vinculada al campus de la Universitat de Lleida i al sector agrari de Ponent.
El reconeixement arriba en un moment en què la investigació que ha ajudat a contenir pèrdues de fins al 35% en cultius de blat de moro o cereal conviu amb una paradoxa dins de la pròpia universitat. Diversos doctors del grup no han estabilitzat la seva plaça fins als 49, 47 i 45 anys, després de dependre durant anys de projectes i convenis.
Recasens va arrencar el 1980 i el grup va consolidar el seu vincle amb empreses i cooperatives
Jordi Recasens va iniciar el seu doctorat a la Universitat de Lleida el 1980 i va començar la seva tasca investigadora el 1983, quan col·laborava amb un tècnic del servei de sanitat vegetal del sector agrícola. La tipificació oficial dels grups d'investigació per part de la Generalitat de Catalunya no va arribar fins fa aproximadament 25 o 30 anys.
Amb el temps, l'equip ha signat convenis amb múltiples empreses i cooperatives per assessorar en el maneig de cultius. Aquesta relació s'ha consolidat fins al punt que moltes entitats acudeixen ja directament als investigadors.
En paral·lel, el finançament per a la investigació ha crescut per l'augment de convocatòries de la Generalitat de Catalunya i del ministeri d'Educació, moltes d'elles orientades a la transferència de coneixement a entitats privades.
Tot i així, la precarietat laboral ha marcat la trajectòria del grup. Alguns doctors van aconseguir estabilitzar la seva plaça a edats avançades, malgrat desenvolupar durant anys la seva feina amb finançament lligat a projectes i convenis.
El grup alerta que l'abús d'herbicides dispara les resistències al camp
L'equip premiat treballa sobre un problema amb un fort impacte econòmic. El consum anual d'herbicides ascendeix a 450 milions d'euros a Espanya, 15.000 milions a Europa i prop de 70.000 milions al conjunt del món.
Recasens resumeix el risc de repetir sempre la mateixa estratègia química amb una comparació directa.
"Si apliques unes dosis d'herbicida cada any passa el mateix que si una persona sempre pren un antibiòtic, que pot generar resistències" - Jordi Recasens, responsable del grup d'investigació de malherbologia i ecologia vegetal, Universitat de Lleida
L'ús excessiu d'herbicides provoca mutacions genètiques en les plantes que passen a la descendència i eleven les resistències. Per això el maneig integrat recomana alternar productes amb rotació de cultius i mètodes mecànics, com el conreu en guaret.
Un dels casos que més preocupa és el de amaranthus palmeri, que va arribar a Lleida i Aragó fa vuit o deu anys a través de gra per a pinso i ja portava gens resistents. L'espècie, originària dels Estats Units, creix fins a dos centímetres al dia.
Cada planta femenina produeix entre 500.000 i 800.000 llavors. Aquesta capacitat d'expansió obliga a assajar diferents matèries actives i barreges d'herbicides per frenar el seu avenç.
Sobre aquest punt, Recasens descarta solucions permanents.
"Hem trobat alguna barreja que pot ser útil, però si diem que és la solució, en breu tornarem a tenir un problema de resistència, perquè en reproduir-se amb tantes llavors fàcilment alguna planta mutarà" - Jordi Recasens, responsable del grup de recerca de malherbologia i ecologia vegetal, Universitat de Lleida
El glifosat continua sent clau en més del 60% de la sembra directa a la Segarra, l'Urgell i la Noguera
El grup també ha intervingut en el debat sobre el glifosat, una substància que Recasens considera útil en producció no ecològica de fruiters i vinyes i també en la sembra directa de cereal d'hivern.
A comarques de Ponent, el seu pes agronòmic és alt. La sembra directa de cereal supera el 60% de la superfície conreada a la Segarra, l'Urgell i la Noguera, zones on el glifosat resulta fonamental.
Recasens defensa el seu ús amb cauteles.
"No dic que sigui la panacea, però és una eina útil que cal saber utilitzar" - Jordi Recasens, responsable del grup de recerca de malherbologia i ecologia vegetal, Universitat de Lleida
La Societat Europea de Malherbologia va participar en el debat de la Unió Europea sobre aquesta matèria i va advertir de l'impacte que tindria una prohibició per a nombrosos productors. Recasens sosté que aquesta era també la sensibilitat dominant en els centres de recerca.
A la vegada, l'investigador recorda que, encara que no s'han comprovat efectes tòxics per a les persones, el glifosat elimina vegetació i també insectes i altres organismes associats a aquest ecosistema.