La meitat dels centres educatius de Lleida i del conjunt de Catalunya no estan adaptats a les altes temperatures, segons un estudi de la fundació Equitat elaborat amb investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya i de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya. L'informe situa les comarques lleidatanes com el punt més exposat i calcula que cap al 2030 un de cada quatre dies lectius superarà els 26,7% graus de confort a les aules.
La paradoxa és que aquest diagnòstic coincideix amb la signatura, ahir, d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya per reformar centres públics amb 100 milions d'euros, una xifra molt inferior als entre 500 i 1.300 milions que l'estudi considera necessaris per adaptar climàticament la xarxa educativa en deu anys.
Lleida concentrarà cinc de les set comarques més afectades
L'estudi identifica Lleida com la zona amb major exposició a la calor als centres escolars. Cinc de les set comarques més crítiques de Catalunya per altes temperatures es troben a la demarcació, amb el Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Solsonès i el Pallars Jussà entre les àrees amb més risc.
Mar Satorras, autora de l'estudi, sosté que la prioritat territorial és clara.
"Un dels prioritaris d'aquest pacte de país seria Lleida sense cap mena de dubte" - Mar Satorras, autora de l'estudi, fundació Equitat
La investigadora apunta a més que en els últims anys hi ha hagut millores en climatització, però defensa revisar les necessitats concretes de cada equipament. L'informe planteja precisament un acord entre la Generalitat de Catalunya, diputacions, entitats supramunicipals i ajuntaments per adaptar els centres en un termini de deu anys.
El pla proposa dues fases i calcula fins a 2.000 euros per alumne
La primera intervenció que planteja l'estudi passa per mesures immediates en els edificis i patis. Inclou ventiladors de sostre, reforç de la ventilació nocturna i matutina, sistemes d'ombra naturals, fonts d'aigua als patis i una zona climatitzada a cada centre educatiu.
Després, en un horitzó de cinc o deu anys, el document proposa una adaptació més profunda dels immobles. Allà hi figuren la millora integral dels edificis, la reforma de patis amb més vegetació i ombra i l'impuls de l'educació climàtica, amb un cost estimat de 2.000 euros per alumne.
Mar Satorras resumeix aquest enfocament en la necessitat d'ajustar la resposta a cada cas concret.
"En els últims anys s'han fet avenços importants per millorar la climatització dels centres, però s'hauria de revisar què necessita cadascun" - Mar Satorras, autora de l'estudi, fundació Equitat
El Govern xifra en 100 milions la reforma de centres públics
Ahir, en paral·lel a aquest diagnòstic, la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya van signar un acord per reformar i millorar centres educatius públics amb una inversió de 100 milions d'euros.
Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que el pacte pot beneficiar 723 municipis i va sostenir que els centres han estat desatesos "massa temps". Esther Niubó, consellera d'Educació, va afegir que el 26,5% dels edificis dels centres són anteriors a 1960.
Niubó va concretar que el 26,5% dels edificis escolars són anteriors a 1960, una dada que el Govern vincula a la necessitat de modernitzar els equipaments i adaptar-los a nous usos i condicions climàtiques.