L'ós ocupa ja un terç del Pirineu de Lleida, amb 1.963 quilòmetres quadrats habitats o freqüentats per l'espècie, quan aquest dimarts es compleixen 30 anys de la primera reintroducció a la serralada. La població supera el centenar d'exemplars i 54 d'ells són en sòl lleidatà, segons les dades de la Generalitat de Catalunya.
La paradoxa arriba amb el moment demogràfic de l'espècie. Mentre la Generalitat de Catalunya sosté que la població pirinenca ja és sostenible i que no hi ha cap projecte en curs per alliberar més óssos, l'expansió arrossega un problema de consanguinitat perquè gairebé tots els animals descendeixen de pocs exemplars eslovens i d'una femella autòctona.
La Val d'Aran concentra almenys la meitat dels óssos de Lleida
La primera reintroducció es va fer el 19 de maig de 1996 a Melles, amb l'alliberament de l'ossa Ziva, procedent d'Eslovènia. Tres dècades després, l'espècie ha passat d'estar al caire de l'extinció, amb només cinc individus, a superar el centenar en tota la serralada.
A Lleida, la Val d'Aran manté la major concentració. El Conselh Generau hi situa almenys la meitat dels óssos que freqüenten la província, un repartiment que torna a col·locar aquest territori al centre de la convivència amb la ramaderia extensiva i amb l'activitat de muntanya.
A més, els documents de la Generalitat de Catalunya calculen que el cens del Pirineu pot arribar a 200 exemplars el 2035. França considera aquesta xifra el mínim per a una població viable, encara que el departament de Territori evita fixar un sostre i ho vincula a la capacitat del medi natural.
En les últimes setmanes han aparegut nous senyals d'aquesta expansió. A la Val d'Aran s'han vist els primers ossalls de l'any i almenys una osa amb tres cadells ha estat filmada i fotografiada.
Divendres passat també va aparèixer un exemplar subadult emancipat a Tavascan. I a Andorra, el cos de Banders ha constatat la presència d'almenys tres joves mascles prop de zones de frontera amb els països veïns.
Els ramats afronten límits en les mesures de prevenció
El creixement de l'ós coincideix amb un augment de les dificultats per protegir el bestiar. Les agrupacions de ramats, els mastins i els tancats electrificats han donat resultats, però cap d'aquestes eines resol per si sola la pressió sobre els pastors.
Les tanques poden frenar atacs, encara que els ossos aprenen a tirar-les a terra. Les agrupacions d'animals retallen temps i superfície de pastura. I diversos pastors han deixat d'usar mastins després d'incidents amb excursionistes.
Xavier Ribera, president de la Federació d'Oví i Cabrum, resumeix un d'aquests conflictes a la muntanya.
"El mastí pot considerar-los una amenaça per al ramat" - Xavier Ribera, president de la Federació d'Oví i Cabrum
A aquesta pressió s'hi suma el retorn del llop al Pirineu a partir de l'any 2000. A la serralada hi ha una desena d'exemplars arribats dels Alps i la seva presència creix a Lleida, cosa que afegeix una altra variable a la gestió del bestiar en zones d'alta muntanya.
La coordinació institucional també havia quedat en suspens durant anys. La taula de l'os, creada per reunir administracions i representants del territori, va tornar a reunir-se la setmana passada per primera vegada en tres anys.
El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya manté que no hi ha cap projecte en curs per alliberar ossos ni al vessant català ni al francès, malgrat que els seus propis documents situen el cens potencial del Pirineu en 200 exemplars el 2035.