Viure sol ja és la forma de llar més freqüent a la demarcació, amb 51.323 unitats, però aquest lideratge conviu amb una altra realitat que tira en sentit contrari. La falta de recursos obliga milers de persones a compartir habitatge encara que no formin un nucli familiar propi.
Aquí hi ha la principal contradicció de les dades. Les llars unipersonals s'han duplicat des del 2001 i triplicat des del 1991, però superarien els 60.000 si no es descomptessin 5.600 avis que viuen en residències geriàtriques i 9.720 adults que comparteixen casa per la carestia de l'habitatge i la precarietat laboral.
Les llars d'una sola persona ja sumen 51.323 a la demarcació
El canvi també apareix en la mida mitjana de les llars, que ha caigut un 20% en tres dècades. El 1991 hi havia 3,14 membres per habitatge i ara la mitjana és de 2,5.
Aquest descens encaixa amb altres indicadors demogràfics. La taxa de natalitat està en 1,05 fills per dona i les dades de l'Idescat del 2021 registren més de 25.000 llars monoparentals, dels quals tres quartes parts estan encapçalades per dones, a més d'una xifra propera a les 30.000 parelles sense fills.
Joan Ganau, professor de geografia de la UdL, situa l'augment dels qui viuen sols dins d'una transformació més àmplia de l'estructura social i demogràfica. En aquesta evolució conviuen joves que intenten emancipar-se, adults que resideixen en solitari i un pes creixent de la viduïtat.
"Les llars unipersonals les formen bàsicament persones joves, o no tant, que viuen soles, i per vídues, que són vuit de cada nou persones amb aquest estat civil." - Joan Ganau, professor de geografia, UdL
La composició de les llars també reflecteix el retard de la sortida del domicili familiar. Ganau precisa que dos terços dels menors de 34 anys viuen amb els seus pares, una dada que limita l'avenç de les llars d'una sola persona entre la població jove.
La falta d'habitatge assequible frena el salt de milers de joves a viure sols
Ara bé, el creixement es manté a un ritme de més de 1.200 llars unipersonals a l'any. Aquest augment l'impulsen tant l'emancipació de menors com l'increment de la viduïtat.
En paral·lel, la pressió del mercat residencial empeny estudiants i joves treballadors a compartir pis. Aquesta fórmula redueix despeses, però també oculta part de la demanda real de llars unipersonals, perquè agrupa adults que viurien sols si tinguessin ingressos suficients.
Ganau subratlla que aquesta dificultat ja no es limita a les grans ciutats. El professor de la UdL sosté que el fenomen va començar en els grans nuclis urbans i ja s'ha estès al món rural.
L'evolució de les relacions familiars també acompanya aquest canvi. Cada any se celebren 1.464 casaments, davant de 41 separacions i 647 divorcis, una xifra que equival a la meitat dels matrimonis.
Una de les dades més concretes del gir demogràfic és precisament aquest bloqueig econòmic de l'emancipació. Joan Ganau, professor de geografia de la UdL, resumeix que dos terços dels menors de 34 anys segueixen vivint amb els seus pares.