Eduardo Patón Lozano figura des del 19 de maig al cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme que elabora el Memorial Democràtic. El seu rastre documental situa la seva mort el 4 de gener de 1939 en un municipi de Lleida, però la seva família continua sense saber on va morir exactament ni on són les seves restes.
Aquí hi ha la principal fractura del cas. La mort consta de forma oficial des de fa dècades, encara que el certificat de defunció no es va inscriure fins al 1943 al Registre Civil de Manzanares i ho va fer mitjançant testimonis, sense precisar el lloc del decés ni la ubicació de l'enterrament.
La inscripció va arribar el 1943, però la família mai va saber on va morir
Eduardo Patón tenia 30 anys quan va morir. Va deixar vídua Milagros Carretón López i dos fills de tres anys i de 16 mesos, en una família que a més no va rebre pensió ni subsidi per desaparició.
José Miguel Camacho Fernández-Medina, besnet de Patón, situa l'inici de la ruptura familiar el gener de 1938, quan el seu besavi va ser enviat a la guerra. L'última notícia que van rebre va ser una carta en què informava del seu trasllat al front, i després es va perdre tot contacte. La família no conserva ja aquelles missives.
"Al meu besavi se'l van emportar a la guerra el gener de 1938. No tinc constància que se'n anés de forma voluntària, segurament va ser mobilitzat igual que tants homes de províncies de l'interior cap a Aragó i Catalunya i era un moment determinant per frenar l'Exèrcit sublevat que avançava després de la batalla de Terol" - José Miguel Camacho Fernández-Medina, besnet d'Eduardo Patón Lozano
La incorporació de les seves dades al fons del Cost Humà de la Guerra Civil afegeix un reconeixement formal a aquesta desaparició. Per a la família, aquest pas permet que Eduardo Patón quedi identificat com a víctima i obre una via per intentar reconstruir un itinerari que, per ara, continua ple de buits.
Patrimoni Nacional apunta a Cuelgamuros entre les hipòtesis sobre les restes
En paral·lel, els descendents han començat els tràmits per entregar mostres d'ADN amb la intenció de localitzar les restes i enterrar-les al costat de les de Milagros Carretón López. La recerca també ha inclòs consultes a arxius militars, històrics, centres de memòria històrica i registres civils, a més de l'ús d'eines d'intel·ligència artificial, sense resultats positius fins a la data.
Patrimoni Nacional ha traslladat a la família una possibilitat concreta. Les restes podrien estar inhumades a Cuelgamuros, ja que prop de 1.400 difunts van ser exhumats i traslladats al mausoleu des de diversos punts de Lleida.
José Miguel Camacho Fernández-Medina valora les lleis de memòria històrica perquè faciliten aquest tipus de recerques, encara que sosté que la reparació continua sent insuficient si l'Estat no reconeix la injustícia patida per les víctimes. En aquesta mateixa línia, vincula la investigació familiar amb una tasca pedagògica sobre les conseqüències humanes de la guerra.
"Aquestes històries de persones que van perdre la vida i famílies destruïdes per la guerra haurien de ser ensenyament obligatori a col·legis i instituts dins del marc de la cultura i protecció de la democràcia i de la pau" - José Miguel Camacho Fernández-Medina, besnet d'Eduardo Patón Lozano
La dada que avui sosté tota la recerca és precís i limitat alhora. L'historiador Antonio Bermúdez García ha recopilat que Eduardo Patón Lozano va morir el 4 de gener de 1939 en un municipi de Lleida.