Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra ha constatat que no garantir l'atenció sanitària en la llengua preferent del pacient pot reduir la precisió dels diagnòstics i la qualitat assistencial. La investigació analitza com canvia la consulta quan una persona catalanoparlant s'ha d'expressar en castellà en lloc de fer-ho en català.
La paradoxa que planteja el treball és que el bilingüisme no evita el problema. Les dades revisades per la investigadora mostren que un pacient capaç de parlar dues llengües no sempre descriu igual el dolor, entén de la mateixa manera les indicacions mèdiques ni afronta la visita amb la mateixa confiança quan no fa servir la seva llengua de preferència.
La tesi de la UPF va revisar estudis que detecten més errors i estades més llargues
La investigació forma part de la tesi doctoral de Joana Pena-Tarradelles, natural de Lleida, i aborda per primera vegada l'impacte d'utilitzar el castellà en atendre pacients catalanoparlants. En una primera fase, el treball revisa bibliografia internacional sobre discordança lingüística en sanitat i diferencia entre població migrant i població autòctona bilingüe.
En població migrant, els estudis analitzats recullen menor adherència als tractaments, pitjors diagnòstics, més errors mèdics, proves innecessàries i estades hospitalàries més prolongades. En minories lingüístiques autòctones, com els francòfons al Canadà o els suecòfons a Finlàndia, la revisió detecta més complicacions, ingressos més llargs i més dificultats per comprendre les instruccions sanitàries.
A més, la bibliografia apunta que els pacients bilingües descriuen millor el dolor i redueixen l'ansietat i l'estrès quan poden expressar-se en la seva llengua preferent. Aquest canvi també eleva la confiança amb el personal sanitari, un factor que la investigadora situa al centre de la relació clínica.
"Si parla en la seva llengua, el pacient té més confiança" - Joana Pena-Tarradelles, investigadora, Universitat Pompeu Fabra
Aquest efecte no queda limitat a una percepció subjectiva. Entre els materials revisats apareix el testimoni d'un pacient en un estudi realitzat al Canadà que resumeix la diferència entre dominar dos idiomes i poder-los fer servir en una situació de vulnerabilitat física.
"jo sóc perfectament bilingüe, però no quan tinc dolor" - pacient citat per Joana Pena-Tarradelles, investigadora, Universitat Pompeu Fabra
Les dades preliminars a Catalunya apunten a menys comoditat en parlar en castellà
Ara, la segona part de l'estudi examinarà per primera vegada les conseqüències de no rebre atenció sanitària en català per als parlants d'aquesta llengua a Catalunya. Les dades preliminars ja mostren que alguns pacients catalanoparlants no se senten tan còmodes expressant-se en castellà com en català durant les consultes mèdiques.
L'afectació tampoc és homogènia. Investigacions prèvies realitzades a Gal·les i el País Basc assenyalen que la discordança lingüística colpeja amb més intensitat col·lectius vulnerables, entre ells nens i persones grans, un patró que la tesi pren com a referència per a l'anàlisi a Catalunya.
El treball també obre la porta a estudiar si aquesta mateixa discordança lingüística influeix en altres serveis públics, inclosa la defensa jurídica o la gestió administrativa. En aquesta línia, la investigadora planteja reforçar la presència d'especialistes i recursos per adaptar les polítiques lingüístiques a l'evolució real de l'ús de les llengües, com ja s'ha observat en l'ús del català a la universitat.
Juntament amb aquesta ampliació de l'anàlisi, l'estudi reclama més sociolingüistes i més recursos econòmics per garantir estabilitat laboral en la investigació i ajustar les polítiques lingüístiques als canvis d'ús de les llengües.