Els agricultors del Baix Segre han activat una xarxa de vigilància contínua per protegir les seves collites davant l'augment de sostraccions. Grups de vigilants amb torns de relleu cobreixen les vint-i-quatre hores del dia a les finques més exposades.
La tensió al camp ha escalat fins al punt que els mateixos productors intercepten els sospitosos. Fernando Alcázar relata com ahir a la nit va aturar una furgoneta i els seus ocupants li van oferir comprar la plata que ell mateixcustodiava.
"Em van preguntar a quant venia el quilo de cireres d'una finca que cobria a mitjans d'aquesta setmana" - Fernando Alcázar, agricultor
L'objectiu d'aquestes bandes és clar i lucratiu. Les sostraccions es concentren exclusivament en cirera i albercoc, dues fruites d'alt valor comercial la recol·lecció de les quals està a punt de començar.
Un negoci ràpid i molt rendible
La rapidesa d'execució converteix aquests furts en un delicte d'alt rendiment per als lladres. Óscar Moret, secretari general d'Uaga a Osca, calcula que vint quilos de cireres es recullen en menys de mitja hora.
Aquest botí mínim suposa un ingrés immediat de dos-cents euros per als delinqüents. El mercat negre absorbeix aquesta mercaderia sense preguntes, integrant-la en circuits comercials legals o semilegals.
Els preus disparen l'interès criminal. L'albercoc assoleix els 25 euros per quilo en punts de venda final, mentre que la cirera supera habitualment els 10 euros.
En la distribució majorista, els marges segueixen sent atractius. La forquilla oscil·la entre 10 i 12 euros per la cirera i entre 5 i 6 euros per l'albercoc.
Robatoris a demanda amb comprador assegurat
Experts i afectats coincideixen en què no es tracta de furts oportunistes. Es tracta de robatoris a demanda, acordats prèviament amb compradors del gènere o realitzats pels mateixos lladres que actuen com a venedors.
"Això es ven a fruiteries i mercats o ho porten a botigues que el comercialitzen" - Jaume Gardenyes, responsable de Fruita d'UP
La traçabilitat es perd quan la fruita surt de la finca. Jaume Gardenyes, responsable de Fruita d'UP, exigeix inspeccions rigoroses als mercats ambulants per retirar la mercaderia que manca d'albarà o procedència verificable.
Més enllà del perjudici econòmic, existeix un risc sanitari ocult. Gardenyes alerta sobre els perills de consumir fruita d'origen clandestí que podria no haver respectat els terminis de supressió de fitosanitaris.
Presentar denúncies sistemàtiques es revela com l'única via per forçar una resposta policial contundent. Els Mossos necessiten constància administrativa per justificar el desplegament de més efectius a la zona.
La dificultat probatòria frena les detencions
Capturar aquests grups resulta extremadament complex per a les forces de seguretat. Fonts dels Mossos expliquen que la clau resideix a sorprendre els lladres in fraganti, ja que provar l'origen del gènere a posteriori és gairebé impossible.
La prova només és viable quan el botí viatja en caixes o sacs identificables, situació comuna en sostraccions d'ametlles o olives però rara en fruita fresca.
La manca d'embalatges distintius en la cirera i l'albercoc facilita la barreja amb producte legal. Aquesta opacitat protegeix les xarxes de distribució il·legal i desincentiva la intervenció policial preventiva.
La realitat al camp mostra un duel desigual entre la vigilància ciutadana i l'astúcia delictiva. Mentre els agricultors munten guardies nocturnes, la fruita robada troba lloc als prestatges abans que albiri.