La temporada d'incendis de 2025 ha deixat 1.079.538 hectàrees cremades a la Unió Europea, la xifra més alta registrada per l'European Forest Fire Information System.
Espanya ha encapçalat el balanç amb prop de 401.000 hectàrees, mentre que a Portugal van cremar unes 284.000. La paradoxa és que gairebé la meitat del foc europeu es va concentrar en només dos països durant unes poques setmanes.
Vint-i-dos grans incendis van cremar 460.585 hectàrees a l'agost
El Centre Comú d'Investigació de la Comissió Europea situa l'inici de la campanya abans de finals de març, amb més de 100.000 hectàrees ja afectades a la Unió Europea. Després, el foc es va intensificar al juny i va assolir el seu màxim a l'agost.
Durant les tres primeres setmanes d'aquell mes, una onada de calor va activar 22 grans incendis gairebé simultanis a Espanya i Portugal.
Aquells focs van arrasar 460.585 hectàrees, el 43% de tota la superfície cremada a la Unió Europea aquell any.
En número d'incendis, Itàlia va liderar el llistat amb 1.910, per davant d'Espanya, amb 1.359, i França, amb 1.312.
La ignició humana explica el 90% dels focs amb origen conegut
El European Forest Fire Information System va cartografiar 7.783 incendis en 25 dels 27 estats membres. Només Luxemburg i Malta no van registrar superfície afectada.
Entre 2019 i 2023, el 68% dels incendis amb origen conegut van ser accidentals i el 24% intencionats.
Això deixa una majoria clara d'ignició humana al voltant del 90% dels casos amb causa identificada.
La Xarxa Natura 2000 va concentrar aproximadament el 39% de la superfície cremada a la Unió Europea, amb 424.023 hectàrees afectades.
A Espanya, gairebé la meitat de la superfície cremada va ser matollar, una dada que desmunta la idea que l'eucaliptus i el pi expliquin per si sols el desastre.
Galícia i Castella i Lleó van patir alguns dels episodis més greus, amb focs que van superar les 10.000 hectàrees.
Víctor Resco de Dios, professor d'Enginyeria Forestal i Canvi Global a la Universitat de Lleida i investigador d'Agrotecnio, relaciona l'augment del combustible vegetal i el canvi climàtic amb una etapa de focs que ja no s'apaguen amb mètodes habituals.
"L'augment del combustible vegetal i el canvi climàtic estan portant a una era de focs que ja no es poden apagar amb els mètodes habituals" - Víctor Resco de Dios, professor d'Enginyeria Forestal i Canvi Global a la Universitat de Lleida i investigador d'Agrotecnio
Copernicus recorda que l'IPCC preveu un augment del risc d'incendi en totes les regions d'Europa, amb més pressió al sud i el Mediterrani.
En un escenari climàtic moderat, el sud d'Europa podria multiplicar per deu la probabilitat anual de patir incendis catastròfics.
Entre les conseqüències directes hi figuren més pèrdua de biodiversitat, pitjor qualitat de l'aire, més emissions de diòxid de carboni, més evacuacions i major risc de degradació del sòl.
La ciutadania ha d'evitar l'ús del foc i les barbacoes en zones forestals fora d'espais autoritzats, no llençar burilles ni materials inflamables i trucar al 112 davant de fum sospitós.
També convé respectar els avisos de Protecció Civil, mantenir netes les franges al voltant dels habitatges, no acostar-se als incendis per gravar i donar suport a productes locals vinculats a la gestió del territori.