Un home va resultar ferit greu a la matinada del 4 d'abril al polígon Los Olivos de Getafe, a Madrid, durant una cursa il·legal de cotxes en la qual va arribar a demanar matrimoni a la seva parella en plena concentració. El moment va quedar interromput quan un dels vehicles participants va sortir del traçat i el va atropellar. La víctima va ser traslladada a l'hospital amb un traumatisme cranioencefàlic de pronòstic greu.
Un fenomen estès i sense registre oficial
L'episodi de Getafe se suma a una cadena de concentracions i curses clandestines detectades en els últims mesos en diferents punts de l'Estat. A començaments de gener, una trobada al polígon industrial Somonte, a Gijón, va acabar amb un jove de 19 anys detingut després d'atropellar i ferir nou persones.
En els darrers 12 mesos, les forces de seguretat han hagut de dissoldre concentracions il·legals, i fins i tot practicar detencions massives, en territoris com La Rioja, Málaga, Granada, Toledo, Vitoria, Pontevedra i Las Palmas de Gran Canaria. En Cataluña, la darrera gran actuació citada es va produir en polígons de Lleida, on 33 conductors van ser denunciats.
Les intervencions policials situen aquest fenomen en un punt àlgid durant 2025, amb casos reportats en gairebé totes les comunitats autònomes. Tot i així, no existeix una xifra global perquè no hi ha un registre oficial. La manca d'un control d'àmbit estatal també s'explica pel repartiment de competències de trànsit dins dels municipis, que sol recaure en les policies locals.
Polígons perifèrics i convocatòries per missatgeria
Les convocatòries arriben gairebé sempre per canals de Telegram i, en ocasions, també per Whatsapp. El patró es repeteix. Solen celebrar-se de matinada, durant els caps de setmana, en polígons industrials perifèrics amb carrers deserts, grans rectes i àmplies superfícies asfaltades.
Un dels exemples més multitudinaris es va donar al polígon industrial Bell lloc, a Lleida, on van ser convocats prop d'un miler de participants i uns 300 cotxes. També s'han detectat situacions semblants al polígon Guadalhorce de Málaga, a Jundiz, a Vitoria, a Mercagranada, a Los Olivos de Getafe i a O Campiño, a Pontevedra.
Durant el cap de setmana del 14 al 15 d’abril es van celebrar, a més, dues curses recents als polígons Villaluenga Yuncler, a Toledo, i Díaz Casanova, a Las Palmas de Gran Canaria. En el cas de la cursa avortada per la Guàrdia Civil el 4 d’abril a Agoncillo, a La Rioja, entre els identificats hi havia persones residents a Catalunya, Aragó i el País Basc.
Lleida i Astúries, dos punts de referència
A Astúries, la cita més sonada en dates recents va ser la del polígon de Somonte, que es va saldar amb nou ferits per atropellament. Allí també s'assenyalen com a escenaris habituals algunes zones boscoses dels afores i l'Altó del Infanzón, una àrea muntanyosa amb revolts pronunciats. La Guàrdia Civil ha imposat 140 multes en l'últim any en controls realitzats en aquest punt.
L'augment de sancions coincideix amb una organització cada vegada més sofisticada. Les convocatòries són més cridaneres, amb vídeos de major impacte difosos en canals propis i xarxes socials. Aquesta major exposició ha portat un altre canvi, la presència de conductors arribats des d'altres províncies.
Els qui segueixen aquest tipus de concentracions insisteixen a més a diferenciar aquestes trobades de les quedades de tuning. La distinció és rellevant perquè un cotxe tunejat respon a modificacions estètiques a la carrosseria per guanyar espectacularitat, no velocitat.
Dificultats per perseguir-les i càstig habitual
La persecució policial d'aquestes curses clandestines es complica per l'absència d'un registre nacional i per la descentralització competencial. A la pràctica, detectar a temps una convocatòria exigeix rastrejar els seus canals en xarxes socials i grups de missatgeria, ja que no resulta viable desplegar patrulles de manera preventiva en tots els punts on poden acabar reunint-se.
En el pla penal, els fets poden encaixar en l'article 380 del Codi Penal, per conducció temerària, o en el 381, quan existeix un risc extrem o menyspreu per la vida dels altres. Les penes previstes arriben fins a dos anys de presó en el primer cas i fins a cinc en el segon. Tanmateix, en la majoria de situacions, tret que hi hagi ferits, ni aquest risc extrem ni la pròpia cursa poden acreditar-se amb prou solidesa i l'assumpte acaba per la via administrativa.
Aquí el més freqüent són multes de fins a 500 euros i la pèrdua de 6 punts del carnet, a més de possibles sancions addicionals per excés de velocitat, modificacions il·legals del vehicle o consum d'alcohol o drogues. A la pràctica, el desenllaç més habitual continua sent econòmic i no penal, fins i tot en un context en què aquestes trobades clandestines s'han multiplicat i han guanyat visibilitat a tot el país.