La Fundació Support-Girona va consolidar la seva posició com l'entitat amb major volum d'acompanyaments a Catalunya durant l'exercici 2025. Els registres oficials confirmen que es van activar 209 nous suports al llarg de l'any, elevant la xifra total de casos actius fins als 1.478 enfront dels 1.398 del període anterior.
El ritme de treball actual situa la mitjana en l'obertura d'un expedient nou cada jornada. Aquesta dinàmica reflecteix una demanda social creixent que obliga l'organització a ampliar els seus recursos humans i tècnics per mantenir la qualitat assistencial en tota la demarcació gironina.
Complexitat estructural i sensellarisme
Les intervencions ja no es limiten a gestions administratives simples, sinó que aborden realitats multifactorials on conflueixen la manca d'habitatge estable, el consum de substàncies i l'absència de documentació legal. De les 209 noves mesures adoptades, 29 van presentar un grau de complexitat elevat, cosa que suposa un de cada set casos ingressats.
"La societat deixa molts buits i ens trobem amb situacions complexes" - Josep Maria Solé, director general
Josep Maria Solé, director general de l'entitat, subratlla la dificultat intrínseca de treballar en escenaris d'exclusió severa com el sensellarisme. Adverteix a més que els prejudicis socials actuen com a barreres invisibles que compliquen l'establiment de vincles de confiança necessaris per a qualsevol intervenció efectiva.
La manca del Número d'Identificació d'Estranger bloqueja l'accés a altres recursos públics essencials. Solé lamenta la lentitud burocràtica dels serveis d'estrangeria per construir expedients viables, un coll d'ampolla que paralitza solucions habitacionals o sanitàries urgents.
Barreres en l'accés a l'habitatge
El mercat immobiliari i la rigidesa dels sistemes d'acollida xoquen frontalment amb l'autonomia personal dels usuaris. La fundació insisteix en la recerca d'allotjaments, però reconeix els seus límits davant la negativa d'algunes persones a integrar-se en dispositius col·lectius.
"L'únic que podem fer és seguir insistint, però no podem forçar ningú a viure en un lloc on no vol" - Josep Maria Solé, director general
Aquesta tensió entre la protecció institucional i la llibertat individual defineix gran part del treball diari dels tècnics. La impossibilitat de coaccionar els usuaris obliga a dissenyar estratègies de persuasió i acompanyament perllongat que requereixen temps i paciència.
Les dades demogràfiques revelen un perfil divers. El 38% dels casos corresponen a joves d'entre 20 i 40 anys, mentre que el 28% se situa a la franja de 40 a 60 anys. Les persones majors de 60 anys representen el 24% del total atès.
Pobresa extrema i discapacitat
L’anàlisi econòmica d’1.151 persones acompanyades dibuixa un panorama desolador. Més de set de cada deu usuaris viuen en condicions de pobresa o pobresa extrema, amb un 38,3% en la situació més greu i un 33,1% en risc sever d’exclusió.
La discapacitat psicosocial motiva el 54,5% de les necessitats de suport, seguida per la discapacitat intel·lectual amb un 27%. Aquests factors determinen la intensitat de les mesures judicials i socials que la fundació ha d'implementar per garantir els drets bàsics.
Pere Cornellà, president de l'entitat, defensa la singularitat de cada trajectòria vital. Critica l'obsolescència de certs dispositius assistencials dissenyats per a models socials anteriors que avui resulten insuficients per atendre la realitat actual.
"Cada cas és diferent i únic. No es tracta de tractar a tothom igual, sinó de tenir molt ben identificats els casos que necessiten més atenció" - Pere Cornellà, president
La majoria dels ajuts iniciats el 2025, concretament el 54,1%, van ser instats per la pròpia persona interessada. El Ministeri Fiscal va promoure el 40,7% de les mesures i els familiars únicament el 5,3%, cosa que indica una major conscienciació sobre la necessitat de protegir l'autonomia.
Support-Girona promou instruments flexibles com l'assistència notarial o els poders preventius per respectar les preferències individuals. Tanmateix, persisteixen resolucions judicials que no s'ajusten plenament a la voluntat expressada per les persones protegides.
L'entitat aprèn dels fracassos i manté la perseverança com a eix central de la seva metodologia. El coneixement profund de l'entorn local permet adaptar les respostes, encara que la manca de recursos estructurals continua sent el principal obstacle per resoldre dèficits històrics.