El debat sobre l'escola torna a posar el focus en un dubte de fons: si el nivell educatiu ha baixat o si el sistema segueix mesurant-se amb paràmetres d'una altra època malgrat haver canviat amb rapidesa. La discussió apareix en un moment en què docents i experts creuen crítiques sobre continguts, exigència, inclusió i ús de la tecnologia a l'aula.
En aquest encreuament de mirades hi aflora una paradoxa. Mentre l'escola intenta no deixar ningú enrere, part del professorat alerta que el resultat pot ser una rebaixa general de l'exigència que tampoc no ajuda els qui més suport necessiten.
María Jesús Jiménez va deixar les aules abans d'hora per la burocràcia i l'estrès
María Jesús Jiménez, professora de secundària recentment jubilada, assegura que va abandonar la docència abans del que li hauria agradat perquè la situació es va tornar inassumible per la burocràcia, l'estrès i els canvis legislatius constants.
La docent compara exàmens de segon de batxillerat de fa trenta anys amb els actuals i conclou que els seus últims alumnes, als quals defineix com una bona promoció, no haurien pogut resoldre aquelles proves antigues. El seu diagnòstic no es limita al resultat final, sinó també al tipus de coneixements que avui arriben a classe.
Jiménez sí que defensa el model per competències per a matèries i continguts com l'estadística o els percentatges. Alhora, adverteix que aprenentatges de base com les taules de multiplicar o els polinomis exigeixen memòria, pràctica i explicació directa.
Jordi Grané avisa que la inclusió sense recursos deixa tothom enrere
Jordi Grané, filòsof i expert en resiliència, sosté que la idea de no deixar ningú enrere es converteix en un problema quan la resposta passa per abaixar el llistó per a tothom. Al seu parer, la inclusió sense prou recursos acaba provocant que ningú no avanci.
"Educar és ser-hi sense ser-hi a sobre" - Jordi Grané, filòsof i expert en resiliència
Amb aquesta fórmula, Grané defensa que educar no equival a fer pels fills el que ja poden fer sols. El seu plantejament enllaça amb una crítica més àmplia a la sobreintervenció adulta en els processos d'aprenentatge i autonomia.
També situa la tecnologia en aquest terreny. Grané anomena règim algorítmic l'entorn digital actual i recorda que, per fer servir bé una eina que barreja informació i desinformació, primer cal saber.
La intel·ligència artificial serveix de suport si no substitueix l'esforç de pensar
Tant Jiménez com Grané coincideixen que la intel·ligència artificial pot ser útil a l'aula quan s'utilitza amb criteri i coneixement. El risc, apunten, apareix quan l'alumnat la converteix en una drecera per evitar el treball intel·lectual.
La discussió, per tant, no gira només al voltant de la presència de noves eines, sinó al tipus d'aprenentatge que queda darrere d'elles. Aquí conviuen la defensa de mètodes més competencials amb la reclamació de coneixements que requereixen repetició, memòria i acompanyament directe del professor.
El pódcast Sobre (viure) a la criança, en què es recullen aquestes reflexions, es publica cada diumenge a Spotify, Ivoox, Apple Podcast, Podimo, Amazon Music i Youtube.