Uns 2.000 docents segons fonts policials i 4.000 segons USTEC-STEs es van manifestar aquest maig entre el pont del Dimoni de Girona i el pavelló municipal de Salt en la sisena jornada de vaga del professorat gironí. La marxa va arrencar a les 9.00 i es va celebrar hores abans de la reunió de negociació prevista a les 15.00 amb el Departament d'Educació.
La protesta va tornar a col·locar en primer pla una paradoxa que el professorat repeteix des de fa setmanes. Tot i que part de l'atenció pública s'ha concentrat en la pèrdua salarial, diversos docents sostenen que el conflicte s'ha enquistat sobretot per la falta de personal, les ràtios i els recursos per atendre aules on una part creixent de l'alumnat necessita suport específic.
La protesta va reunir fins a 4.000 persones abans de la reunió amb Educació
La convocatòria va partir d'USTEC-STEs, Professors de Secundària, CGT i La Intersindical, amb suport de l'Assemblea de Docents de Girona. El recorregut va unir dos punts molt concrets de l'àrea urbana de Girona i Salt i va desembocar en una nova jornada de pressió abans de la trobada amb l'administració catalana.
Glòria Polls, portaveu d'USTEC-STEs a les comarques gironines, va definir la mobilització com una "demostració de força molt potent" i va reclamar al Govern una negociació "de veritat" amb recursos, calendaris i garanties. Polls va avisar a més que, si no arriba un acord, el conflicte pot derivar en vaga indefinida.
"La inclusiva no pot continuar sent un discurs buit perquè el 40,6% de l'alumnat té reconegudes necessitats específiques de suport educatiu" - Glòria Polls, portaveu d'USTEC-STEs a les comarques gironines
El plec de reivindicacions va més enllà del salari. Els sindicats demanen recuperar poder adquisitiu, incorporar més personal a l'aula, rebaixar les ràtios a 15 alumnes en primària i 20 a secundària, reduir burocràcia, estabilitzar plantilles i fixar currículums més clars i consensuats.
Els docents situen l'atenció a la diversitat per davant del conflicte salarial
Olga Samper, professora d'un institut de Calella, va explicar que el Departament d'Educació li deu més de 5.000 euros en complements que va deixar de cobrar. Tot i així, va remarcar que aquesta reclamació econòmica ha tapat altres que considera més urgents, com la impossibilitat d'atendre bé a 30 alumnes quan més de la meitat presenta necessitats educatives especials.
Núria Fernández, mestra d'una escola de Girona, va posar el focus en la falta de suports dins de l'aula. Fernández va dir que els centres no compten amb recursos suficients per respondre a necessitats neurològiques, de parla, cognitives o d'altes capacitats i que aquesta manca obliga el professorat a rebaixar el nivell perquè no pot arribar a tot.
També va aflorar la pressió econòmica de sostenir una vaga prolongada. Josep Maria Tolsà i Natàlia Carricondo, docents de secundària i FP de Sils, van xifrar en uns 1.000 euros la pèrdua acumulada en la seva economia domèstica per haver secundat totes les convocatòries, encara que mantenen que no volen treballar en aquestes condicions ni que els seus fills rebin aquesta educació.
Entre les queixes més repetides va aparèixer el col·lapse de les aules d'acollida. Els manifestants van denunciar que amb 40 alumnes i només dos professors resulta impossible ensenyar català en condicions, i van subratllar que el nivell d'organització del col·lectiu no n'assolia una intensitat similar des dels anys 80.
La jornada va acabar amb un tall a l'AP-7 a Salt sense suport sindical
Després de la manifestació, un grup de participants va tallar l'AP-7 a l'alçada de Salt. Els sindicats convocants es van desmarcar d'aquesta acció, que va arribar després de diverses hores de mobilització en una jornada marcada per la negociació pendent amb el Departament d'Educació.
Polls va resumir aquesta relació entre les condicions laborals i l'aprenentatge amb una idea que va repetir durant la protesta. La portaveu d'USTEC-STEs a les comarques gironines va sostenir que les condicions amb què treballa el professorat són les mateixes amb què aprèn l'alumnat.