La justícia a les comarques de Girona afronta una manca de personal que coincideix amb l'entrada en vigor del nou model organitzatiu previst per la llei d'eficiència. El canvi ha eliminat reforços que els òrgans judicials feien servir de forma estable i ha agreujat la sobrecàrrega en una demarcació que arrossega vacants i jutjats amb problemes d'espai.
La paradoxa la resumeix la pròpia cúpula judicial catalana. Mercè Caso, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sosté que el sistema de tribunals d'instància és un "bon model" sobre el paper, però afegeix que ha xocat amb una plantilla "insuficient" i amb una reorganització que ha retirat suports abans considerats gairebé estructurals.
Vint de les 84 places de jutge segueixen en mans de substituts
Adolfo García Morales, president de l'Audiència de Girona, va exposar que 20 de les 84 places de jutge de la demarcació estan ocupades per substituts i no per titulars. En el seu diagnòstic, resulta "esgarrifós" mantenir tantes "cadires buides" en uns òrgans que ja treballen amb càrrega elevada.
La pressió es nota amb especial intensitat en la jurisdicció civil. Des de la pandèmia, les seccions civils de l'Audiència han passat de 200 a més de 600 assumptes per magistrat, una xifra que triplica el volum anterior i que concentra bona part de l'embús.
A més de demanar més places, la sala de govern del TSJC manté la seva reclamació d'un complement econòmic per a jutges i magistrats destinats a Catalunya. L'argument és que el major cost de la vida dificulta consolidar plantilla i afavoreix la mobilitat dels qui són en el seu primer destí.
La manca d'estabilitat no afecta només a Girona capital. El tribunal també ha fixat entre les seves prioritats una nova plaça a Figueres, una altra a Santa Coloma de Farners, una altra a Olot i dues més a la secció civil del tribunal d'instància de Girona, dins d'un paquet de nou places noves per a tota la demarcació.
El TSJC demana nou places, però la nova promoció no arribarà fins al 2027
Mercè Caso va explicar que la voluntat del ministeri és publicar aquestes nou places al llarg de l'any. Tot i així, va advertir que el problema ja no es limita a autoritzar nous destins, sinó a trobar qui pugui ocupar-los en un sistema amb dèficit d'efectius.
El TSJC ha reclamat a l'Estat una convocatòria extraordinària d'oposicions per ampliar la plantilla de jutges, també per la via del quart torn. La urgència té una data de fons, perquè la pròxima promoció sortida de l'escola judicial no estarà disponible fins a principis de 2027.
Durant la transició al nou esquema de tribunals d'instància i oficines judicials, Cas també ha assenyalat que s'han retallat reforços que abans eren pràcticament estructurals. El Departament de Justícia s'ha compromès a retornar-los, encara que aquest retorn encara no s'ha materialitzat.
Santa Coloma de Farners seguirà dividida entre dues seus fins al 2030
Un dels exemples més clars de les mancances materials és a Santa Coloma de Farners. La sala de govern del TSJC va denunciar que els jutjats treballen en "dos edificis inacceptables" i va subratllar que ambdues seus ni tan sols estan a prop entre si.
La llei d'eficiència manté els partits judicials, però substitueix el model tradicional per tribunals d'instància amb organització col·legiada i oficines judicials que concentren serveis comuns. A Girona, aquesta reforma arriba mentre persisteixen dèficits de personal i problemes d'infraestructura en diferents punts de la demarcació.
En el cas de Santa Coloma de Farners, el calendari oficial del Departament de Justícia situa l'inici de les obres del nou edifici judicial en el primer semestre de 2028 i la seva entrada en servei el 2030.