Girona ha encadenat el 2026 tres mesos seguits d'episodis meteorològics diferents i solapats, amb un gener de pluges, neu i temporal marítim, un febrer marcat per vendavals severs i un març amb una DANA de pluges intenses i noves tramuntanades. La successió de temporals ha deixat registres molt per sobre de l'habitual en diversos punts de la demarcació i ha tornat a posar el focus en la recurrència dels fenòmens extrems.
Gener va tancar com un dels més plujosos de la sèrie
L'AEMET va qualificar el gener de 2026 a Catalunya com un mes molt humit. La precipitació mitjana va ser de 137 mil·límetres, el 292% del valor de referència, i es va situar com el quart gener més plujós des de l'inici de la sèrie. A Girona, els acumulats van ser especialment alts a L"Estartit amb 224 mil·límetres, Girona Sant Daniel amb 219,5 i Castelló d"Empúries amb 182,4.
A l'Empordà hi va haver zones que van superar el 450% del valor normal de precipitació durant aquell mes. El Meteocat atribueix aquest comportament al domini de les baixes atlàntiques i de la circulació zonal de l'oest, en un context de gran dinamisme atmosfèric.
Entre el 16 i el 20 de gener es va registrar un episodi de precipitació extensa a Catalunya. Dins d'aquest tram, els dies 18 i 19 un temporal de llevant va colpejar sobretot la Costa Brava, on puntualment es van superar els 200 mil·límetres en 24 hores. Després, entre el 24 i el 28 de gener, una altra depressió va deixar més de 50 mil·límetres a l'Alt Empordà.
La neu va complicar el Pirineu i va deixar gruixos molt alts
Gener també va estar acompanyat de neu al Pirineu. El Meteocat situa una nevada els dies 9 i 10 i una altra entre el 16 i el 20. Durant aquest últim episodi es va acumular més de mig metre a l'alta muntanya pirinenca.
A finals de mes, la AEMET va mesurar 230 centímetres de neu a Vallter 2000 i 148 centímetres a Núria. Pocs dies després, el Meteocat va consignar 144 centímetres a Núria, rècord de la seva sèrie, i 280 centímetres a Vallter. La neu va arribar a complicar l'accés a Vallter durant el temporal de llevant.
Febrer va canviar la pluja per temporals severs de vent
El dinamisme atmosfèric no es va frenar al febrer. L'AEMET assenyala que el principal impacte a Catalunya va venir dels temporals de vent associats a les borrasques NILS, ORIANA i PEDRO. Entre el 10 i el 19 de febrer es van encadenar episodis de vent fort, en un període que l'informe descriu com de temporals severs i d'activitat atmosfèrica extraordinària aquella temporada.
El 14 de febrer, amb la borrasca ORIANA, es va registrar una ratxa de 172 quilòmetres per hora a Portbou. Dos dies abans, el 12 de febrer, el Govern va limitar la mobilitat innecessària i va suspendre l'activitat educativa i assistencial no urgent davant un risc extrem de vendavals. Aquell mateix dia, la línia R11 va quedar interrompuda entre Girona i Maçanet Massanes per la caiguda d'un arbre, i un home ferit a Sant Pau de Segúries va ingressar en estat greu a l'hospital Trueta.
Davant els excessos de gener, febrer va deixar precipitacions molt escasses a l'interior de Girona i dèficit pluviomètric en bona part de la demarcació. A l'aeroport de Girona, la temperatura mitjana mensual va ser d'11,2 graus.
Març va portar una DANA i dues tramuntanades amb caiguda d'arbres
Març va tornar a girar el patró. El Meteocat el descriu com un mes marcat pel domini del flux zonal d'oest a est i per pertorbacions aïllades en altura, amb una DANA que entre el 5 i el 8 de març va deixar més de 200 mil·límetres en sectors de la Garrotxa i de l'Alt Empordà.
En aquest episodi es van recollir 260,9 mil·límetres a Lliurona, 229,3 a Santa Pau i 202,2 a Batet de la Serra. En el conjunt del mes, els registres més destacats a Girona van ser 318,3 mil·límetres a Lliurona, 264,4 a Santa Pau, 253,5 a Sant Pau de Segúries, 245,1 a Molló Fabert, 237,4 a Batet de la Serra, 225,8 a la Vall de Bianya i 225,4 a Mieres.
Març va incloure a més dues tramuntanades, els dies 15 i 29, amb caiguda de centenars d'arbres al territori. El Meteocat destaca que es van superar els 100 quilòmetres per hora en diversos punts. El butlletí climàtic d'aquell mes concreta 167,4 quilòmetres per hora a Portbou coll dels Belitres el dia 15 i 168,5 el dia 29.
Un patró que encaixa en el pes creixent dels desastres meteorològics
La successió de temporals a Girona coincideix amb la tendència que recull l'estudi 75 anys de desastres a Espanya, elaborat per la Universitat d'Oviedo, que analitza 550 desastres. Aquest treball assenyala que els fenòmens hidrometeorològics i climatològics representen aproximadament el 39% del total. També situa la mitjana anual en 20,2 desastres entre 2011 i 2020 i en 14,2 entre 2021 i 2025.
A Girona, l'arrencada del 2026 deixa de moment una seqüència poc habitual per la seva continuïtat i per la varietat d'episodis, amb pluja extrema, neu persistent i vendavals en tot just tres mesos.