Garriguella ha incorporat a la Xarxa Espais de Memòria un nou mirador dedicat als 380 búnquers de la Línia Pirineus que conserva el municipi. El balcó museïtzat, situat a la carretera C-252, s'ha inaugurat com un espai per explicar la postguerra i la dictadura franquista a partir d'una de les majors concentracions de fortificacions del país. El mirador s'integra a la Xarxa Espais de Memòria amb una proposta que no es limita a l'observació del paisatge. La intervenció busca preservar la memòria de la postguerra i del franquisme a través d'un recorregut interpretatiu sobre les fortificacions i el seu sentit històric.
La paradoxa del projecte rau en el propi lloc. Una infraestructura militar aixecada entre 1944 i 1957 per respondre a una possible invasió exterior es converteix ara en un punt de divulgació sobre memòria democràtica i en una porta d'entrada a un patrimoni que durant anys va quedar en segon pla.
Garriguella incorpora a la xarxa memorial un mirador sobre 380 búnquers
La nova instal·lació s'aixeca en un enclavament des del qual es pot interpretar el sistema defensiu de la Línia P, una xarxa construïda als Pirineus entre 1944 i 1957. A Garriguella, aquest llegat es concentra en 380 búnquers, una xifra que situa el municipi de l'Alt Empordà entre els punts més singulars d'aquest patrimoni militar.
Raquel Salas, alcaldessa de Garriguella, va subratllar durant la inauguració que el municipi és "en certa manera, una petita Normandia", en considerar-lo el terme amb major densitat de búnquers del país. L'alcaldessa va afegir que el projecte obre una oportunitat per donar a conèixer el poble i mostrar el seu potencial.
"Garriguella és, en certa manera, una petita Normandia, sent el municipi amb major densitat de búnquers del país" - Raquel Salas, alcaldessa de Garriguella
El mirador s'integra a la Xarxa Espais de Memòria amb una proposta que no es limita a l'observació del paisatge. La intervenció busca preservar la memòria de la postguerra i del franquisme a través d'un recorregut interpretatiu sobre les fortificacions i el seu sentit històric.
Espadaler vincula les visites escolars amb la defensa d'una democràcia no garantida
Durant l'acte, Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, va celebrar que l'espai ja s'utilitzi per portar grups d'estudiants i joves. Al seu parer, aquesta dimensió pedagògica permet traslladar que la democràcia no va ser un regal ni té un caràcter permanent.
"Em sembla magnífic sentir que aquí es porten grups d'estudiants i joves perquè és una molt bona manera de traslladar-los que la democràcia no ens ha estat regalada ni és perenne, sinó que cal lluitar per preservar-la" - Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
Espadaler també va defensar que iniciatives d'aquest tipus posen la memòria al servei de "el seu veritable objectiu", que va resumir en l'expressió "mai més". En la mateixa línia, Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, va sostenir que la recuperació de l'espai ajuda a dignificar un patrimoni sovint desconegut i a donar-li una funció cultural i territorial.
L'actuació incorpora a més una peça central de lectura de l'entorn. L'arquitecta Adela Geli Anticó signa una obra de formigó que recrea la topografia local i permet interpretar visualment com es distribuïa el sistema defensiu des d'aquest punt de Garriguella.
Cada fortificació apareix identificada amb una iconografia pròpia segons la seva funció militar. El conjunt s'ha resolt amb resina fotoluminescent, de manera que el traçat dels búnquers també es pot llegir de nit des del balcó museïtzat.
La inauguració coincideix amb una segona fase ja en marxa al costat del nou espai. Un dels búnquers situats al costat del mirador està en procés de rehabilitació i, quan acabin els treballs, passarà a integrar-se en el recorregut i en el conjunt museogràfic.