Els 17 espais multiserveis de Girona uneixen bar i botiga per tapar la manca de comerços en micropobles

Llorà inaugura un local que fusiona bar i botiga, sumant-se als 17 multiserveis de Girona. Aquests projectes municipals cobreixen la manca de comerç en 116 micropobles, garantint serveis bàsics davant la dispersió territorial.

01 de juny de 2026 a les 08:22h
Els 17 espais multiserveis de Girona uneixen bar i botiga per tapar la manca de comerços en micropobles
Els 17 espais multiserveis de Girona uneixen bar i botiga per tapar la manca de comerços en micropobles

Llorà ha estrenat el Cafè del Cau, una cafeteria agrobotiga situada al costat d'El Cau de la Vall i el pavelló municipal, amb la intenció de cobrir una mancança bàsica en un nucli que no tenia ni bars ni comerços. L'obertura col·loca el municipi al mapa de les fórmules amb què els pobles petits intenten mantenir serveis quotidians.

El contrast apareix en la pròpia radiografia de les comarques gironines. Un estudi d'Empresa i Treball basat en 444 respostes de 476 municipis recull que hi ha 116 ajuntaments de menys de mil habitants a la demarcació i que, dins d'aquest grup, 38 micropobles manquen de comerç alimentari, 13 no tenen restauració i 12 no disposen de cap dels dos serveis.

Girona concentra 17 dels 30 multiserveis que hi ha a Catalunya

El Cafè del Cau encaixa en aquesta xarxa de solucions híbrides que guanya pes als pobles petits. Catalunya compta amb 30 multiserveis i 17 d'ells són a les comarques gironines, definits com a establiments promoguts per un ens local en un únic espai que combinen almenys dos serveis d'interès general i inclouen comerç alimentari o restauració.

La revista municipal Banya de Boc va presentar el nou local com un espai «nou i enyorat» en un poble sense bars ni botiga. La seva ubicació, al costat d'El Cau de la Vall i el pavelló municipal, reforça aquesta funció de punt de trobada i de servei bàsic en un mateix equipament.

La implantació d'aquests formats respon a un mapa municipal molt fragmentat. El 42,6% dels micropobles són polinuclears i la distància mitjana fins a la capital comarcal més propera arriba als 18,3 quilòmetres, una combinació que complica l'accés diari a compres bàsiques o a un bar de proximitat.

l'Alt Empordà i el Ripollès apleguen la major proporció de municipis petits

l'Alt Empordà és la comarca amb més micropobles de tot Catalunya, amb 48 municipis de menys de mil habitants, el 70,6% del seu mapa local. Al Ripollès, 14 dels seus 19 municipis no arriben al miler de veïns, cosa que equival al 73,7% del total.

La presència d'aquests municipis també supera la meitat del mapa local en altres comarques gironines. Els micropobles representen el 55,6% al Baix Empordà, el 54,5% al Pla de l'Estany i el 52,4% a la Garrotxa, mentre que baixen al 44,4% al Gironès i al 19,2% a la Selva.

No tot es limita a l'absència de botiga o bar. El mateix estudi indica que 34 micropobles de Girona venen premsa escrita i 37 compten amb un punt de recollida de paquets, un servei que sol dependre de Correus, instal·lacions municipals, bars, multiserveis, botigues d'ultramarins, estancs o estacions de servei.

Palau-sator va reobrir servei després del tancament d'uns ultramarins amb més de seixanta anys

Palau-sator ofereix un altre exemple de relleu forçat per la desaparició del comerç tradicional. La jubilació de Francisqueta va tancar més de seixanta anys de servei d'ultramarins i va obrir pas a El Rebost d'El Trampolí, una botiga de degustació i ultramarins gestionada per l'entitat El Trampolí, vinculada a la integració de persones amb discapacitat psíquica.

La revista municipal La Senyera va descriure aquell tancament com una pèrdua per a la gent gran i, al mateix temps, com una oportunitat per donar nova vida a unes dependències de l'Ajuntament. A Llorà, la resposta ha seguit una lògica semblant, amb un nou espai per cobrir serveis que havien desaparegut del nucli.

Dels 116 municipis de menys de mil habitants que sumen les comarques gironines, 12 no disposen ni de comerç alimentari ni de restauració, el graó més alt de manca que identifica l'estudi d'Empresa i Treball.

Sobre l'autor
Redacción
Veure biografia