El cabal del riu Muga es desploma un 40% sota l'embassament de Darnius i Boadella

Un informe ecologista alerta del deteriorament a la conca de la Muga per la sobreexplotació, que retalla cabals, contamina aqüífers i facilita l'entrada d'espècies invasores per la manca de controls a l'embassament.

25 de maig de 2026 a les 18:15h
El cabal del riu Muga es desploma un 40% sota l'embassament de Darnius i Boadella
El cabal del riu Muga es desploma un 40% sota l'embassament de Darnius i Boadella

El embassament de Darnius i Boadella, construït el 1968 per contenir les aigües de la Muga i evitar inundacions, proveeix avui nombrosos municipis de l'Alt Empordà mentre la conca arrossega un deteriorament que afecta tant el riu com els aqüífers. Un diagnòstic de la Institució Altempordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura adverteix del mal estat de les aigües, la pèrdua de biodiversitat, la sobreexplotació del recurs i l'entrada d'espècies exòtiques a través del pantà.

La principal tensió apareix en l'ús mateix de la infraestructura. El pantà garanteix subministrament a la població, però l'informe sosté que la demanda per a proveïment i reg ha rebaixat els cabals ecològics per sota del previst en el pla de l'Agència Catalana de l'Aigua de 2006, amb efectes sobre la qualitat de l'aigua i la conservació del sistema fluvial.

Quatre masses d'aigua de la Muga segueixen en mal estat ecològic

Segons les dades de l'ACA recollides en el diagnòstic, de les 10 masses d'aigua en què es divideix la Muga i els seus afluents, sis presenten bon estat ecològic i quatre estan en mal estat. En les aigües subterrànies, la situació és més delicada, perquè només una de les quatre masses avaluades figura en bon estat.

A més, la majoria dels punts analitzats en els aqüífers mostren nivells de pesticides per sobre del llindar recomanable. El document també recull una disminució de les poblacions de peixos i un augment de la contaminació per nitrats en els últims anys, amb 34 poblacions declarades zones vulnerables, encara que no totes formen part de la conca.

Iaeden vincula aquest deteriorament a l'estrès hídric que pateix la conca i a l'incompliment dels cabals de manteniment. L'entitat reclama aplicar almenys els valors fixats per l'ACA el 2006 per evitar tant la contaminació per nitrats com la salinització dels aqüífers.

"És necessari i urgent l'aplicació, com a mínim, dels cabals proposats en el Pla de cabals de manteniment de l'ACA del 2006." - Iaeden-Salvem l'Empordà, entitat ecologista

El cabal a Pont de Molins va caure fins a 7,15 hm³ en situació normal

A Pont de Molins, el diagnòstic fixa amb detall aquesta reducció. El cabal proposat hauria de ser de 69 hm³, però s'ha retallat un 40% i queda en 7,15 hm³ en situació normal i en 4,34 hm³ en situació d'alerta per la creixent demanda d'aigua per a consum de la població i per a reg.

L'informe afegeix que l'embassament funciona també com a porta d'entrada d'espècies invasores. Iaeden sosté que la conca de la Muga figura entre les que més han augmentat en espècies exòtiques des del 2013 i entre les que presenten major probabilitat d'invasió per plantes.

En aquest punt, l'entitat denuncia que segueix sense instal·lar-se el sistema per desinfectar embarcacions malgrat que el material es va adquirir fa anys, una mesura pensada per evitar la introducció del musclo de riu. El diagnòstic el resumeix amb una crítica directa al retard en la posada en marxa d'aquest punt de control.

"És intolerable que fa anys que s'hagi adquirit el material per fer les desinfeccions de les barques de l'embassament per evitar la introducció del musclo de riu però no s'hagi instal·lat el punt de desinfecció." - Iaeden-Salvem l'Empordà, entitat ecologista

De cara al futur, el document planteja revisar el creixement urbanístic a la costa i adaptar l'urbanisme a la disponibilitat real d'aigua. També proposa millorar l'eficiència de les xarxes de proveïment i reg, frenar l'ampliació de granges porcines, substituir cultius d'alt consum hídric com el blat de moro, crear un Consell de Conca de la Muga, impulsar la reutilització i avançar cap a una gestió pública del recurs.

Entre les dades més concretes del diagnòstic, les aigües subterrànies concentren un dels pitjors balanços, perquè només una de les quatre masses subterrànies està en bon estat i la majoria dels punts avaluats superen el llindar recomanable de pesticides.

Sobre l'autor
Redacción
Veure biografia