El Govern i les comunitats autònomes han subscrit un acord perquè el 2030 el 70% dels infants del sistema de protecció estiguin acollits en família, però el finançament públic manté avui una direcció molt distinta. Un estudi presentat aquest dimecres per la Plataforma d'Infància situa en el 82% la part dels fons destinada a residències, mentre que només un 9% es dirigeix a l'acolliment familiar i un 4,4% a prevenció.
L'informe, que analitza contractes i subvencions del 2024 i 2025, calcula que hi ha almenys 516,4 milions d'euros compromesos en aquests dos anys per sostenir el sistema d'atenció a menors tutelats quan els seus pares no se'n poden fer càrrec o han perdut la guarda i custòdia. Actualment, el 51% d'aquests nens continua vivint en llars residencials.
Un model de despesa allunyat de l'objectiu polític
La investigació porta per títol "Com influeix el finançament en el sistema de protecció a la infància i l'adolescència a Espanya? El repte de la desinstitucionalització" i posa el focus en la distància entre el compromís polític signat i el destí real dels diners públics.
"El finançament continua orientant-se en sentit contrari a l'acord signat entre el Govern i les comunitats" - Leire Olmeda, experta en dades de l'àrea de desinstitucionalització de la Plataforma d'Infància
L'entitat sosté que, si l'objectiu és reduir la institucionalització i reforçar l'acolliment familiar, la inversió ha d'acompanyar aquest canvi. La responsable de desinstitucionalització de la Plataforma d"Infància, Sara Toledano, insisteix que el sistema manté diferències rellevants entre territoris i també entre models de gestió dels recursos, amb efectes directes en la qualitat de l'atenció i en les possibilitats d'accés.
"Si l'objectiu és reforçar l'acolliment familiar i reduir la institucionalització de nenes, nens i adolescents, cal alinear de forma coherent la inversió pública amb aquest objectiu polític" - Sara Toledano, responsable de desinstitucionalització de la Plataforma d'Infància
Menors migrants no acompanyats i desigualtat en l'accés
Un dels punts que l'estudi considera més sensibles afecta els menors migrants no acompanyats. En aquests casos, el 99,1% de la inversió es destina a recursos residencials, la qual cosa, a parer de l'entitat, evidencia que la seva atenció es canalitza gairebé de forma exclusiva a través de centres i residències.
"Les dades mostren que, a la pràctica, la infància migrant no acompanyada és atesa gairebé exclusivament en recursos residencials" - Sara Toledano, responsable de desinstitucionalització de la Plataforma d'Infància
L'informe adverteix a més que l'origen condiciona l'accés a altres alternatives dins del sistema de protecció. La Plataforma d'Infància interpreta aquesta situació com una possible forma de discriminació institucional que, segons el seu parer, s'ha de corregir.
"Això suposa que, segons l'origen, les nenes, nens i adolescents no accedeixen en igualtat de condicions a altres alternatives del sistema de protecció, cosa que apunta a una forma de discriminació institucional que s'ha de corregir" - Sara Toledano, responsable de desinstitucionalització de la Plataforma d'Infància
Contractació d'urgència i problemes de transparència
L'anàlisi també revisa com s'està contractant la prestació d'aquests serveis. Detecta un ús elevat de procediments d'urgència i emergència, amb un volum que arriba als 155,9 milions d'euros. A això se suma que el 57,3% dels contractes estudiats va rebre una única oferta, una dada que l'entitat considera problemàtica per a la lliure concurrència i per a la qualitat de les licitacions en serveis de protecció a la infància i l'adolescència.
La Plataforma d"Infància reclama més estabilitat en la contractació i menys recurs a fórmules excepcionals. També demana millorar la transparència per poder avaluar millor les polítiques públiques i el seu impacte real.
"Millorar la transparència és clau per garantir una rendició de comptes efectiva" - Pablo Martín, director de tecnologia de Political Watch
"Quan això ocorre, es limiten les capacitats d'avaluació de les polítiques públiques i el seu impacte en la vida de nenes, nens i adolescents" - Pablo Martín, director de tecnologia de Political Watch
Amb aquestes dades sobre la taula, la Plataforma d"Infància planteja una reorientació progressiva del model de finançament, amb més pes per a l"acolliment familiar i per a les polítiques de prevenció, i menys dependència de l"atenció residencial si es vol complir l"horitzó fixat per al 2030.