Els ports esportius de Girona i la resta de Catalunya afronten una crisi silenciosa però devastadora provocada per les embarcacions abandonades. La falta d'espai es combina amb el risc imminent de vessaments contaminants en unes aigües que suporten una de les majors densitats d'amarratges del Mediterrani.
Catalunya compta amb prop de 30.000 amarraments distribuïts a les seves costes, un recurs escàs que queda bloquejat per naus fantasma. L'abandonament afecta principalment vaixells d'esbarjo de petita i mitjana eslora, entre sis i deu metres, que solen tenir pavelló espanyol o francès.
Un aparcament de cotxes morts
La situació genera una frustració econòmica directa per als gestors de les instal·lacions marítimes. Jordi Caballé, de Marinas de España, descriu la realitat amb cruesa en comparar aquests espais amb un pàrquing on els usuaris desapareixen.
«És com tenir un aparcament en el qual diverses persones deixen el cotxe i desapareixen per sempre. Tens una plaça ocupada sense poder cobrar» - Jordi Caballé, Marinas de España
Aquesta analogia reflecteix la impotència dels ports davant la impossibilitat de repercutir costos o alliberar l'atracada. L'absència d'un cens oficial impedeix quantificar amb exactitud l'abast real del problema, encara que els indicadors apunten a un creixement sostingut.
El deteriorament amenaça els molls
La inacció dels propietaris desencadena un procés de degradació accelerat. El salnitre i els temporals danyen ràpidament l'estructura quan cessa el manteniment bàsic. Els responsables del sector adverteixen que el casc es degrada fins a comprometre la seguretat de tota la dàrsena.
Existeixen vies d'aigua que deriven en risc d'enfonsament. Quan es trenquen les defenses del vaixell, les naus impacten contra el moll i danyen les embarcacions contigües. Fins i tot existeix el perill que un vaixell a la deriva arrossegui un altre durant un temporal.
«Cal fer rondes de vigilància per controlar aquests vaixells. Quan veiem que la seva línia de flotació està per sota de l'aigua cal actuar» - Carles Fillat, Consorci Port de Mataró
Carles Fillat, gerent del Consorci Port de Mataró, xifra en una vintena els vaixells en males condicions a la seva instal·lació. Aquest escenari es repeteix amb més intensitat a la Costa Central, des del Maresme fins al Garraf, on algunes instal·lacions acumulen fins a 30 unitats abandonades.
La burocràcia frena el desballestament
La lentitud administrativa agreuja el conflicte. Entre 2020 i 2025, Ports de la Generalitat va tramitar 68 expedients d'abandonament, cosa que suposa una mitjana de 13 a 14 anuals. No obstant això, els vuit nous expedients oberts només en el primer quadrimestre de 2026 indiquen una acceleració alarmant.
Aquesta dada suggereix que aquest any es tramitarà pràcticament la meitat del gestionat en els cinc anys anteriors junts. A aquesta saturació s'hi suma la complexitat legal. Tot el procediment administratiu per retirar i destruir els vaixells suma dos anys més d'espera després de la intervenció inicial.
Lluc Puig, director de Marina Empuriabrava, assenyala que hi ha casos de vaixells que estan fins a cinc i sis anys sense afrontar els costos d'amarratge. Per a una embarcació petita de vuit metres, la quantitat sense ingressar pot variar entre els 3.300 i els 8.000 euros anuals.
Deutes milionaris i solucions urgents
Les gestions de taxació, peritatge, advocats, trasllat i desballestament poden suposar almenys 4.500 euros més de costos per al port. Empuriabrava duu a terme entre sis i vuit desballestaments a l'any, però la càrrega financera és insostenible per a moltes entitats.
Puig proposa als propietaris morosos accedir al desballestament a canvi de condonar una part del deute contreta. Fa tres anys, el gestor va retirar l'embarcació Margarita al Consorci Port de Portbou després d'enfonsar-se davant del port. Després de la retirada amb grua, van passar dos anys de tràmits abans de poder desballestar-la definitivament.
L'arrel del conflicte resideix en factors demogràfics i socials. Laureà Fanega, president de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, indica que és un problema que va a més a causa de l'envelliment dels propietaris i de la flota actual. Raimon Roca, president de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, afegeix que influeixen hereus que es desentenen de la nau i amos que travessen dificultats econòmiques.