Creu Roja va atendre 583 persones sense llar a les comarques de Girona el 2025, una xifra que reflecteix l'augment sostingut de l'exclusió residencial a la demarcació i que, segons l'entitat, s'ha duplicat en l'última dècada.
L'organització atribueix aquest increment, sobretot, a l'arribada a aquesta situació de joves extutelats i de treballadors pobres que, malgrat tenir ingressos, no poden assumir el cost d'un habitatge per l'encariment dels lloguers. La pressió ja no es concentra només a Girona ciutat, sinó que s'estén a altres municipis de la demarcació.
Una situació que s'estén i tensa la xarxa d'atenció
Marta Molist, responsable de l'Àrea d'Ocupació i Extrema Vulnerabilitat de Cruz Roja Girona, adverteix que aquesta realitat s'està "cronificant" a la demarcació i a la ciutat de Girona. La responsable afegeix que l'augment de persones sense llar "provoca un col·lapse dels recursos disponibles".
"Abans hi havia municipis que tenien una o dues persones en aquestes circumstàncies i ells mateixos ho resolien i ara ens trobem que ens contacten perquè els ajudem per la quantitat de persones sense llar que tenen, quan abans mai no ho havien fet" - Marta Molist, Cruz Roja Girona
L'entitat sosté que la xarxa actual no dona resposta a tota la demanda. Molist reconeix que es necessiten més recursos i subratlla que només amb el Centro de Acogida La Sopa de Girona no n'hi ha prou per absorbir el volum actual de casos.
Sense ajudes econòmiques ni habitatges propis per respondre
Natàlia Villas, tècnica de Creu Roja, precisa que l'organització no disposa de recursos per concedir ajudes econòmiques directes ni compta amb habitatges per allotjar aquestes persones. Aquesta limitació complica la intervenció en un context marcat per la manca d'oferta habitacional assequible.
A Girona ciutat, l'Ajuntament manté habilitats llits a l'antiga Uned per a persones sense sostre fins a finals d'abril. La mesura serveix com a recurs temporal, tot i que la pressió sobre els serveis d'atenció continua creixent en paral·lel a l'augment de persones que no poden accedir o mantenir-se en un habitatge.
L'escenari, a judici dels professionals que treballen sobre el terreny, deixa una tendència cada cop més assentada a les comarques gironines, amb més perfils afectats i amb ajuntaments que demanen suport davant d'una realitat que fa uns anys era molt més puntual.