Albert Vilardell cultiva llúpol ecològic des de fa 13 anys i ha convertit una primera prova en un terreny familiar de Crespià en un projecte que avui s'estén també a Lliçà d"Amunt i Llagostera. La seva aposta forma part de Biolupulus, una marca que agrupa 12 productors de Catalunya i Castella i Lleó i cultiva 32 hectàrees amb un objectiu comú, produir un llúpol de proximitat i qualitat amb un maneig respectuós amb la terra.
Vilardell resumeix el perfil del producte que obté amb una idea clara. El defineix com un llúpol "més dolç, suau i amb notes cítriques i herbàcies que aporten un toc diferencial a la cervesa". Aquesta recerca de matisos es recolza en un model de cultiu que, segons defensa, prioritza els cicles biològics de la planta i la fertilitat del sòl.
De Crespià a una xarxa de productors
L'agricultor va començar a conrear el 2013 en una finca familiar de Crespià. Després d'aquella primera collita, assegura que "vaig fer quatre números" i va veure que el projecte podia tenir recorregut. Més endavant va optar per associar-se amb altres productors. "No tenia sentit estar sol quan pots compartir i aprendre", explica sobre aquest pas.
Amb el temps, el projecte ha incorporat noves parcel·les a Lliçà d"Amunt i una tercera a Llagostera. A dia d'avui, Biolupulus reuneix una dotzena de productors que treballen sota una mateixa manera de fer i comparteixen criteris sobre el cultiu ecològic del llúpol.
Un cultiu que arrenca a l'abril i es recull a finals d'agost
El cicle del llúpol comença a l'abril, després del repòs hivernal. Vilardell assenyala que des del novembre les plantes han estat hibernant i que, amb l'arribada de la primavera, comencen a despertar i a guanyar alçada. En tres setmanes assoleixen un metre i vint i després necessiten al voltant d'un mes per arribar a dalt, fins als sis metres i mig, abans de desenvolupar-se cap als laterals i fer flor.
La recollida es concentra a finals d'agost, quan la planta ja ha acumulat la resina que aporta aromes i amargor a la cervesa. El moment és clau. Vilardell adverteix que si la collita es retarda apareixen aromes d'hortalissa que deixen un regust d'all i ceba que volen evitar.
Maneig ecològic i conservació de la biodiversitat
Els productors tenen en compte el conjunt de l'ecosistema del cultiu. En aquesta feina hi entren tant els cucs, insectes i conills com les herbes que creixen al voltant de cada camp. A les finques també hi ha bestiar. Vilardell explica que compten amb animals com cavalls perquè el seu fems ajuda a gestionar la coberta vegetal.
Biolupulus participa a més en un projecte de conservació de la cabra de l'Albera de Catalunya, una espècie en perill d'extinció. A les seves finques mantenen alguns dels últims exemplars que queden.
Enfront del model industrial, Vilardell sosté que han respectat els cicles biològics de la planta sense intervenir de forma hostil. El seu sistema de treball, detalla, busca fer la terra més fèrtil perquè el llúpol creixi sense necessitat de llaurar ni aplicar productes. Al seu parer, en el llúpol industrial hi ha aromes que queden emmascarats, probablement per la quantitat de fitosanitaris utilitzats, mentre que en l'ecològic detecten perfils més dolços, agradables i amb notes cítriques ben definides.
La varietat Lolita i la sortida al mercat
Biolupulus cultiva la varietat Lolita, única a tota la Península i desenvolupada per la pròpia marca mitjançant un procés artesanal de millora genètica. Vilardell assegura que no només presenta un perfil balsàmic, sinó que aporta una frescor que anima el consumidor a beure una altra cervesa. Juntament amb aquesta varietat, també treballen amb Chinook, Pacific Gem i Cascade.
Un cop recollit, el llúpol s'asseca per poder comercialitzar-lo. La major part de la producció surt fora. El 98% es destina a Alemanya, Itàlia i també a Chicago, entre altres mercats, mentre que a Catalunya es queda el 2%. La marca intenta augmentar aquesta quota local amb iniciatives com la copa Harvest, que enguany celebrarà la seva tercera edició. En aquesta, els cervesers acudeixen a recollir el llúpol i l'incorporen directament a la seva elaboració per llançar després una cervesa al mercat.
Entre les marques gironines que ja treballen amb aquest llúpol ecològic figuren Rufa, Moska, Dos Kiwis, G Brewers i Rispa. Vilardell assegura que l'acollida és positiva i que, almenys pel retorn que reben, aquestes cerveses estan funcionant bé entre els consumidors.
Ultracongelació per allargar la vida del llúpol fresc
Aquest any Biolupulus ha començat a ultracongelar el llúpol ecològic per obtenir un producte fresc de llarga durada. L'objectiu és donar més marge als elaboradors per a una segona producció i, al mateix temps, evitar l'assecatge, amb l'estalvi de costos i de consum energètic que això suposa. El sistema també facilita que productors de fora puguin treballar amb llúpol fresc.
Vilardell emmarca aquesta evolució en un aprenentatge constant. Reconeix que han estat 13 anys d'errors i d'ajustos. Van començar collint a mà i amb el temps van comprar peladores, dues a cada camp. En aquest recorregut personal, l'agricultor reivindica l'esforç invertit i el vincula directament a la seva manera d'entendre l'ofici, amb la cura de la terra com a prioritat i amb la voluntat de consolidar un llúpol ecològic de proximitat que guanyi pes també a Catalunya.