El cost de la vida i les dificultats d'accés a l'habitatge s'han consolidat com els principals reptes socials a les comarques de Girona. Així ho recull l'Informe Social de Catalunya 2025, presentat aquest dimecres a la capital gironina per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, en un diagnòstic que situa la pressió econòmica sobre les llars com un dels focus centrals de la demarcació.
El cost mitjà de la vida a Girona se situa en 3.266 euros mensuals, una xifra que l'informe vincula a una estructura de despesa molt tensionada, especialment per l'habitatge. En municipis com Salt, Lloret de Mar i Figueres, algunes llars arriben a destinar més del 110% dels seus ingressos a cobrir despeses bàsiques, cosa que evidencia situacions de forta vulnerabilitat.
L'habitatge concentra la major pressió sobre les llars
L'habitatge apareix com el principal factor de pressió econòmica a la demarcació i representa el 32,8% de la despesa familiar. A continuació se situa l'alimentació, amb un pes del 16%. L'informe també fixa en 677 euros mensuals el preu mitjà del lloguer a Girona, en un context d'especial tensió residencial.
Aquesta pressió no es reparteix de manera homogènia. La Cerdanya, el Pla de l'Estany i el Gironès figuren entre els territoris on el cost de la vida és especialment elevat. A això s'hi suma el pes de l'habitatge d'ús turístic, ja que Girona concentra el 43,4% de les places d'aquest tipus d'allotjament a Catalunya, amb una presència especialment marcada al Baix Empordà i l'Alt Empordà.
Desigualtat interna i cobertura social limitada
L'estudi detecta una forta polarització socioeconòmica a la ciutat de Girona. Entre barris es registren diferències de fins a 76 punts en l'Índex Socioeconòmic Territorial, un indicador que reflecteix la distància interna entre zones de la mateixa ciutat.
En paral·lel, l'informe assenyala una cobertura insuficient de la Renda Garantida de Ciutadania en diverses comarques, amb 14 perceptors per cada 10.000 habitants. Malgrat això, el sistema de prestacions aconsegueix reduir la desigualtat en un 30,9%, sobretot gràcies a l'efecte de les pensions.
"detectar i prioritzar les necessitats socials" - Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió
Durant la presentació, la consellera va advertir que la desigualtat de renda continua sent un dels grans reptes del país i va defensar la necessitat d'impulsar polítiques arrelades al territori per reforçar la cohesió social.
Una economia molt vinculada als serveis i al turisme
L'economia gironina manté una clara dependència del sector serveis, que supera el 70% del PIB de la demarcació. La indústria conserva un pes aproximat del 20%, amb la Garrotxa com a referència per la seva base industrial. El Gironès lidera l'activitat econòmica i assoleix un PIB per habitant de 38.581 euros, l'únic de la demarcació per sobre de la mitjana catalana.
En el mercat laboral, Girona registra una taxa d'ocupació del 56,3%, una de les més baixes de Catalunya, mentre que la taxa d'atur se situa en el 8,4%. L'informe atribueix part d'aquesta situació a la dependència del turisme, amb efectes d'estacionalitat i precarietat sobre l'ocupació.
Pes demogràfic de la població estrangera
La població estrangera representa el 21,9% del total de la demarcació i a l'Alt Empordà arriba al 25%. L'informe subratlla que aquest col·lectiu resulta essencial per frenar l'envelliment demogràfic i sostenir tant el mercat laboral com el sistema de benestar.
L'informe dibuixa una demarcació amb activitat econòmica rellevant, però també amb forts desequilibris socials i territorials. La combinació d'habitatge car, ocupació condicionada per l'estacionalitat i desigualtats internes situa les comarques gironines davant un escenari que obliga a reforçar les polítiques socials amb una mirada de proximitat.