El nou edifici de l'Arxiu Històric de Girona a Fontajau segueix sense data d'obres 15 anys després de la seva presentació i el solar reservat per aixecar-lo funciona avui com a aparcament. Fins al 14 de juny, a més, serveix com a espai logístic per a un rodatge televisiu.
El bloqueig contrasta amb la manca d'espai de la seu actual de l'arxiu, a l'antic convent de Sant Josep, al Barri Vell, on la Generalitat de Catalunya el gestiona des del 1982 en un immoble de titularitat estatal que no pot assumir amb plenes garanties ingressos de fons molt grans.
El desacord per un carreró manté atascada la cessió de Fontajau
L'origen del projecte es remunta al 2009, quan l'Ajuntament de Girona i el govern espanyol van pactar una permuta de terrenys. Aquell acord va acabar transformat en una mutació demanial el 2022, però el procés va quedar estancat per les discrepàncies institucionals sobre la titularitat d'un carreró proper a la casa Ruyra.
Quim Ayats, segon tinent d'alcaldia de Girona, va resumir el punt de fricció en afirmar que "ells diuen que s'ha de determinar si és públic o no". Des de la subdelegació, Pere Parramon va replicar amb una altra acusació directa i va assegurar que "L'Ajuntament no cedeix el solar de Fontajau".
També Marc Lamuà, diputat del PSC al Congrés, va responsabilitzar el consistori del frenazo. Lamuà va sostenir que cada vegada que semblava avançar la tramitació, l'Ajuntament "s'ha encarregat d'entrebancar i torpedinar el procés", i va afegir que el Ministeri de Cultura manté la inversió pressupostada des de fa anys.
Davant d'aquell encreuament de retrets, l'exdirector de l'Arxiu Històric de Girona entre el 1988 i el 2003, Josep Matas, va restar entitat al conflicte urbanístic. Matas va recordar que les dificultats de delimitació són "molt i molt freqüents al Barri Vell" i va afegir que l'assumpte "no té justificació" com a obstacle.
Els 32.000 volums notarials segueixen al Barri Vell a l'espera del trasllat
Mentre la fórmula jurídica segueix sense tancar-se, els fons notarials de quatre districtes continuen pendents de trasllat. Es tracta de la documentació de Figueres, Girona, la Bisbal d'Empordà i Santa Coloma de Farners, corresponent al període 1261-1919 i formada per 32.000 volums.
El març va quedar constituïda una comissió de seguiment amb l'Ajuntament, el Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya. La primera reunió va tenir lloc el dia sis i la propera està prevista per al juny.
Enric Cobo, subdirector general d'Arxius i Gestió Documental de la Generalitat, calcula que el projecte pot elevar ara el seu cost fins als 18 milions d'euros. La seva previsió passa per tancar la fórmula jurídica aquest any per disposar de fons amb què iniciar les obres el 2027 i 2028.
Cobo atribueix els retards a la crisi econòmica, la bombolla immobiliària, la manca d'entesa entre administracions i la pandèmia. En aquest context, la Generalitat ha derivat documentació a la Bisbal d'Empordà i busca un local de lloguer al Gironès per alleujar la manca d'espai.
La situació també afecta l'Arxiu Municipal. Lluís-Esteve Casellas, director del servei, va avisar que l'any que ve entrarà en una fase crítica per capacitat de dipòsit i va reclamar que un eventual trasllat al convent de Sant Josep compleixi la normativa europea d'eficiència energètica perquè, va dir, "No entrarem en un arxiu de segona".
El projecte preveu 31.754 metres lineals i una sala per a 81 persones
La proposta guanyadora de BOPF Arquitectes reserva 31.754 metres lineals d'estanteries en un edifici de tres plantes. El disseny inclou 120 espais plans de dipòsit especial i dedica el 54% de la superfície útil a dipòsits, sobre un total de 6.489,40 metres quadrats construïts.
El programa incorpora a més una sala polivalent en planta baixa amb capacitat per a 81 persones. Si l'Arxiu Municipal acabés traslladant-se al convent de Sant Josep, aquest moviment permetria duplicar la capacitat de dipòsit fins a superar els 5,5 quilòmetres lineals amb la integració de l'Institut Vell, el CRDI i l'Arxiu Administratiu.
Fins ara, l'Estat ha destinat 1.757.781,34 euros a la seu actual de l'Arxiu Històric de Girona per a la rehabilitació de la façana, la renovació de fusteries i la millora dels sistemes d'extinció d'incendis.