Europa es va escalfar el 2025 a un ritme molt superior al del conjunt del planeta, amb senyals clars a l'Àrtic, el Mediterrani, els rius i la superfície nevada. El nou informe anual sobre l'estat del clima a Europa, publicat aquest dimecres pel Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini, que gestiona el servei de canvi climàtic de Copernicus, juntament amb l'Organització Meteorològica Mundial, situa el continent com el que més ràpid s'està escalfant.
El document xifra en 0,56 ºC per dècada el ritme de calfament a Europa durant els últims 30 anys. La mitjana global es queda en 0,27 ºC per dècada i a l'Àrtic puja fins a 0,75 ºC per dècada. L'estudi conclou que les regions més fredes del continent i l'àrea àrtica travessen una tendència sostinguda de calfament.
"Europa és el continent que s'escalfa més ràpidament i els efectes ja són greus." - Florian Pappenberger, director general del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini
Temperatures per sobre de la mitjana a gairebé tot el continent
L'informe assenyala que almenys el 95 % d'Europa va registrar temperatures anuals per sobre de la mitjana el 2025. Les onades de calor van assolir bona part del continent, des de la conca mediterrània fins a l'Àrtic. A Noruega, Suècia i Finlàndia es va viure la que l'estudi qualifica com la pitjor onada de calor de la seva història.
Dins del cercle polar àrtic es van encadenar 21 dies amb registres superiors a 30 ºC durant el 2025. Al mateix temps, el 90 % d'Europa va tenir menys dies d'estrès per fred del que és habitual i les temperatures mínimes es van mantenir per damunt de la mitjana durant gran part de l'any.
Menys neu i pèrdua de massa glacial
A finals de l'hivern, al març de 2025, la superfície coberta de neu a Europa va ser d'1,32 milions de quilòmetres quadrats, un 31 % per sota de la mitjana. Es tracta de la tercera extensió més baixa des que van començar els registres el 1983.
L'informe també constata una pèrdua neta de massa glacial. Islàndia va registrar la segona pèrdua de gel més gran de la seva història. Groenlàndia va perdre 139 gigatones de gel, unes 139.000 milions de tones, una quantitat equivalent aproximadament a 1,5 vegades el volum de gel emmagatzemat pels glaceres dels Alps.
Rècords al mar i pressió creixent sobre el Mediterrani
Els oceans van absorbir al voltant del 90% de l'excés de calor generat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En aquest context, el 2025 va ser el quart any de calor rècord al mar i la regió oceànica europea va assolir la temperatura anual d'aigua superficial més alta observada fins ara.
Les onades de calor marines van afectar al 86 % de la regió oceànica europea i el 36 % d'aquests episodis van ser classificats com a greus o extrems. A la mar de Noruega es van detectar condicions d'ona de calor marina severa.
Al Mediterrani, la temperatura mitjana anual de la superfície marina va ser la segona més alta mai observada. L'informe afegeix que aquest mar ha registrat almenys un dia de condicions d'onada de calor marina forta en cadascun dels tres últims anys.
Sequera, incendis i rius amb menys cabal
L'estudi dibuixa a més un escenari sec en bona part del continent. El 2025, els cabals dels rius van estar per sota de la mitjana durant 11 mesos i el 70 % dels cursos fluvials van registrar nivells inferiors als habituals. També va ser un dels anys més secs en humitat del sòl des del 1992.
Al sud i a l'est d'Espanya, la calor i la sequera es van traduir en una activitat d'incendis forestals sense precedents. A tot Europa van cremar 1.034.000 hectàrees, una extensió superior a la de Xipre. Més de la meitat de les emissions d'aquests incendis es van localitzar a Espanya.
L'informe recull també l'impacte de tempestes i inundacions que van afectar milers de persones en diferents punts d'Europa, encara que precisa que les pluges extremes i les inundacions van ser menys generalitzades que en anys anteriors.
Objectius europeus de restauració
Davant d'aquest escenari, la Unió Europea manté objectius jurídicament vinculants per restaurar ecosistemes a gran escala. El compromís passa per actuar sobre almenys el 20 % de les zones terrestres i marines abans de 2030 i estendre aquesta restauració el 2050 a tots els ecosistemes que ho necessitin.
El balanç de 2025 deixa un mapa climàtic amb calor persistent, menys neu, més pressió sobre mars i glaceres i una sequera prolongada en àmplies zones del continent. L'informe situa aquests canvis com una tendència ja consolidada a Europa.