El Monestir de Pedralbes ha obert i estudiat vuit sepultures del segle XIV, entre elles la de la reina Elisenda de Montcada, en una investigació arqueològica que coincideix amb el 700.è aniversari de la fundació del cenobi. El treball ha permès documentar per primera vegada un conjunt de tombes medievals que s'havia mantingut intacte fins ara.
La principal singularitat del projecte és que l'obertura de les tombes no ha confirmat un únic relat funerari, sinó que ha destapat enterraments molt més complexos del que s'esperava. Davant de sepulcres individualitzats com el de la reina, l'equip ha localitzat en les vuit tombes restes de fins a 25 individus, amb panteons familiars que conservaven ossos de nens i dones joves, a més d'algunes restes momificades i cabell.
Les exhumacions van començar a la tardor de 2024 dins del propi monestir
Els treballs van arrencar a la tardor de 2024 i es van desenvolupar en un laboratori provisional instal·lat al recinte. L'organització va respondre a una petició de la comunitat de monges clarisses, que va reclamar que les restes no sortissin del monestir.
Només hi va haver trasllats puntuals per a proves mèdiques. En el cas d'Elisenda de Montcada, algunes restes van ser portades a l'Hospital del Mar per fer radiografies i TAC.
La intervenció ha inclòs les sepultures de la pròpia reina, les de les dues primeres abadesses, Sobirana d'Olzet i Francesca Saportella, i les de tres monges, Constança de Cardona, Elionor de Pinós i Beatriu de Fenollet, a més de dos nobles laics, Artau de Foces i Ròmia de Sarrià.
"Si volíem aprendre més sobre aquell moment, ens va semblar que les restes de les persones que el van fundar ens podien donar informació" - Anna Castellano-Tresserra, directora del Museu Monestir de Pedralbes
Carme Aixalà, responsable de col·leccions del monestir, va explicar que de diverses d'aquestes persones a penes se'n coneixien els cognoms i la data de la mort. L'obertura dels enterraments ha ampliat aquest coneixement amb dades físiques, funeràries i biogràfiques que no constaven en la documentació conservada.
El sepulcre de la reina conservava una caixa medieval i un teixit similar al cotó
En la tomba d'Elisenda de Montcada va aparèixer una caixa de fusta medieval amb les restes al seu interior, embolicades en un teixit similar al cotó. L'estudi antropològic conclou que la reina va morir al voltant dels 70 anys, que feia més d'1,60 metres i que patia una malaltia metabòlica associada a una alimentació excessiva.
Les anàlisis també han detectat evidències tèxtils que indiquen que va ser enterrada amb hàbit de monja, malgrat que mai va arribar a professar. Aquesta troballa afegeix un element nou a la interpretació del seu enterrament i del seu vincle amb la comunitat de Pedralbes.
"Era una oportunitat d'estudiar les característiques físiques d'aquestes persones i també de tot el que envolta la gestualitat funerària i els sistemes d'enterrament en aquest tipus de comunitats" - Josep Maria Vila, codirector del projecte
La investigació ha trobat, a més, una excepció rellevant a la tomba de Francesca Saportella. El sepulcre de la segona abadessa va ser obert en època moderna i avui conté materials de diferents èpoques i restes d'almenys nou persones, sense rastre de la religiosa.
El projecte compta amb la participació de la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, entre altres institucions científiques. Part del treball passa ara per l'anàlisi d'ADN de sis individus enterrats de forma individual, amb l'objectiu de confirmar parentius i, en el cas d'Elisenda de Montcada, determinar el color d'ulls i de cabell per a una reconstrucció facial.
betevé ha produït el documental 'Pedralbes despertant la reina' sobre aquesta investigació, mentre que els resultats complets dels estudis i les analítiques es publicaran el 2027.