Roberto Bustos Morales, de 73 anys, assegura que va passar una dècada treballant sense sou en una hisenda de Viu de Llevata, a l'Alta Ribagorça, després que la Casa Sant Josep de Tarragona el lliurés sent menor sota la identitat d'Andrés Muñoz Alcolea. El trasllat es va fer en els anys 60 mitjançant una acollida temporal vinculada al Tribunal Tutelar franquista.
La contradicció que arrossega el seu cas apareix en els propis documents i en els relats enfrontats dels qui van participar en aquell lliurament. Bustos sosté que mai va ser una adopció ni una vida familiar, sinó feina de matinada a nit al corral, mentre la mare d'acollida defensa que tot va ser legal i que el van tractar com un fill.
Des de la residència de Castejón de Sos, a la Ribagorça, Bustos situa l'inici de la seva sortida de l'orfenat quan tenia deu o onze anys. "Em van venir a treure de l'orfenat quan tenia deu o onze anys. Al febrer vaig fer 73, així que facin el compte del temps que ha passat", afirma.
Roberto Bustos diu que va treballar amb 50 vaques sense sou ni escola al principi
Bustos relata que, ja a Viu de Llevata, va assumir tasques continuades en l'explotació ramadera i va quedar completament a càrrec de la família per menjar i vestir-se. No va rebre salari, contracte ni compensació econòmica durant aquest període.
La seva descripció de la rutina diària apunta a jornades que començaven de matinada i s'allargaven fins a la nit. Explica que munyia unes 50 vaques, els donava de menjar, netejava els estables i les treia al mont, i afegeix que al principi ni tan sols el van portar a l'escola.
"Allò no va ser realment una adopció. Uns pares adoptius no et posen a treballar des de les cinc del matí fins a les onze de la nit. De vegades era la una de la matinada i seguia a la quadra. Si paria un animal, dormia als estables" - Roberto Bustos Morales
En el seu relat també apareixen diferències dins de la casa. Assegura que la família menjava al menjador mentre a ell l'obligaven a fer-ho a la cuina, que no sempre rebia el mateix menjar i que l'ocultaven quan arribaven amistats.
La família d'acollida sosté que mossèn Prefecte Cabré va lliurar el menor "legalment"
La mare d'acollida, des de casa seva del Pont de Suert, manté una versió oposada. Explica que un capellà de Tarragona amic de la família els va lliurar el menor en "adopció temporal" i nega que l'utilitzessin com a mà d'obra esclava.
"Però tenim els papers. Ho vam fer tot legalment. Recordo que Prefecte m'explicava que el seu pare anava a buscar-lo, li donava dues pallisses i se l'emportava per demanar almoina i després el tornava a portar" - mare d'acollida de Roberto Bustos Morales
Segons les dades del cas, la Casa Sant Josep de Tarragona estava dirigida aleshores per mossèn Prefecte Cabré. Va ser ell qui va lliurar el menor a un matrimoni de ramaders de Viu de Llevata sota la figura legal d'acollida temporal del Tribunal Tutelar franquista.
La mateixa dona descriu el menor amb expressions despectives i assegura que era feliç a la casa fins que alguns veïns del poble li van dir que el tractaven com a un esclau. Bustos rebutja per complet aquesta versió i vincula aquella etapa a la pèrdua de la seva identitat i dels seus vincles familiars.
El servei militar li va revelar que havia nascut a Madrid el 3 de febrer de 1953
El canvi va arribar quan va ser cridat a files. Llavors va descobrir que no es deia Andrés Muñoz Alcolea, sinó Roberto Bustos Morales, que havia nascut a Madrid el 3 de febrer de 1953, que la seva mare es deia Felisa i que constava un pare desconegut.
Aquella troballa també li va confirmar que havia estat separat dels seus tres germans, José, Manolo i Gregorio. Bustos sosté que fins a aquell moment sabia que existien, però no on eren ni per què els havien apartat.
"Quan vaig saber el meu nom veritable vaig començar a entendre que m'havien robat alguna cosa més que la infància. M'havien pres els meus germans" - Roberto Bustos Morales
Després de conèixer la seva identitat real, va tornar a Tarragona per demanar informació a l'orfenat, però assegura que no li van permetre ni passar de la porta. La recerca de José, Manolo i Gregorio es va perllongar durant seixanta anys després d'aquell descobriment.