Un front de la comunitat educativa ha mostrat aquest dimecres el seu rebuig a la presència d'agents dels Mossos d'Esquadra de paisà en centres educatius de Catalunya i ha reclamat la retirada immediata del pla pilot impulsat pel Departament d'Educació en col·laboració amb Interior.
Les plataformes La Pública, l'Escola de Tothom i Desmilitaritzem l'Educació, que agrupen diverses entitats, han escenificat la seva unitat en una roda de premsa en què han denunciat que la mesura estigmatitza determinats instituts i el seu alumnat. El bloc crític sosté que la iniciativa no respon a una demanda dels centres i qüestiona tant la seva utilitat com el seu encaix educatiu.
Crítiques a l'enfocament de seguretat als instituts
Jordi de Carreras, membre de La Pública i de l'Escola de Tothom, ha carregat contra els arguments esgrimits des de la conselleria d'ensenyament per justificar el programa. Ha rebutjat la prevenció com a base suficient per defensar la mesura i ha insistit que el malestar és ampli entre professionals i entitats de l'àmbit educatiu.
"No entenem la mesura, no entenem a què respon i ens preocupa molt" - Jordi de Carreras, La Pública i l'Escola de Tothom
De Carreras ha remarcat a més que no es tracta d'una mesura sol·licitada per la comunitat educativa i ha contraposat aquesta decisió a altres reivindicacions que, al seu judici, sí que formen part del dia a dia dels centres. Entre elles ha situat el reforç dels recursos socioeducatius enfront de qualsevol lògica de segurització.
En la mateixa línia, Marc Plana, de l'Institut Margarida Xirgu de l'Hospitalet de Llobregat, ha assenyalat que els serveis territorials haurien d'estar al corrent de les reclamacions traslladades des dels instituts. Ha citat de forma expressa la baixada de ràtios i l'augment de recursos per als equips socials, i ha reclamat que s'escolti els professionals que treballen cada jornada als centres.
Reparació pedagògica i dubtes legals
Mar Hurtado, en representació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, ha defensat l'institut com un espai democràtic i ha sostingut que els episodis de violència s'han d'afrontar amb respostes pedagògiques. A parer seu, l'entrada de forces de seguretat als centres pot provocar un efecte contrari al buscat i alterar la percepció de protecció entre l'alumnat.
"La presència policial pot reduir temporalment un incident, sí, però no resol el conflicte d'arrel ni construeix convivència" - Mar Hurtado, Associació de Mestres Rosa Sensat
Les entitats també han posat el focus en el pla normatiu. Han advertit que la prova pilot podria xocar amb part de la legislació educativa catalana, en concret amb la Llei d'Educació de Catalunya i la Llei de foment de la pau. A més, han plantejat que el pla podria entrar en contradicció amb la Convenció sobre els drets dels infants de Nacions Unides.
Incident a l'Hospitalet en plena polèmica
Durant la compareixença, Marc Plana ha explicat que l'Institut Margarida Xirgu s'ha trobat aquest matí amb pintades contra la immigració i cartells de grups d'extrema dreta. L'episodi ha estat exposat com a exemple de la tensió que travessen alguns centres i del tipus de conflictes que, segons les entitats, exigeixen més intervenció educativa i social.
El front crític manté així la pressió contra el pla pilot i reclama a Educació i Interior un gir d'enfocament. La seva posició passa per reforçar la convivència amb més recursos als instituts i apartar qualsevol fórmula que, a parer seu, converteixi la presència policial en una eina ordinària dins de l'escola.