La immigració és ja el segon problema i la inseguretat ciutadana el tercer a Tarragona, segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, mentre les infraccions penals han baixat un 6,1% a la província en l'últim any.
El contrast entre percepció i dades torna a situar Tarragona al centre del debat públic. Els registres del Ministeri de l'Interior mostren a més una caiguda del 5,1% en la criminalitat convencional i de l'11% en la ciberdelinqüència.
Els delictes baixen un 6,1% mentre creix la preocupació per la inseguretat
Entre 2019 i 2025, els delictes a Tarragona han augmentat un 14%, en paral·lel a un increment poblacional de 90.000 persones. En aquest mateix període, els delictes sexuals han pujat un 75% i la ciberdelinqüència un 78%.
Els homicidis i els furts es mantenen estables a la província. També han descendit els robatoris amb violència i intimidació i els robatoris en domicilis.
La immigració i la inseguretat ocupen els dos primers llocs del baròmetre del CEO a Tarragona amb registres màxims de l'última dècada.
Laura Arantegui, professora dels estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, va sostenir que la percepció d'inseguretat no encaixa amb les dades oficials. Va afegir que a Barcelona i a Catalunya els delictes baixen un 6% respecte a 2024 i que també descendeixen un 8% els lligats a la multireincidència.
Arantegui i Setó atribueixen la bretxa entre percepció i xifres a altres factors
«Entenc perfectament la percepció d’inseguretat que no s’adequa a la realitat de les dades. El nombre de delictes està disminuint a Barcelona i a Catalunya, un 6% respecte al 2024, fins i tot també hi ha un descens del 8% d’aquells delictes lligats a la multireincidència. Baixen els robatoris, els furts, la delinqüència més comuna… Pesa més en l’opinió pública un homicidi que 100 furts, però tampoc els homicidis tenen una tendència a l’alça» - Laura Arantegui, professora dels estudis de Dret i Ciència Política de la UOC
Ramon Setó, advocat penalista i secretari de la junta de govern del Col·legi Oficial de l'Advocacia de Tarragona, afirmà que la percepció d'inseguretat és bàsica i que qualsevol acte violent pot alimentar-la, encara que no hi hagi repetició.
«La percepció d'inseguretat és molt bàsica i és important atendre-la sempre però te la genera qualsevol acte violent, no cal que hi hagi hagut una repetició» - Ramon Setó, advocat penalista i secretari de la junta de govern del Col·legi Oficial de l'Advocacia de Tarragona
David Garreta, psicòleg, criminòleg i president de l'associació Fòrum de la Criminologia amb seu a Salou, va vincular aquesta bretxa a l'impacte mediàtic, a la sobrerrepresentació a les xarxes i als discursos polítics. També va advertir de la xifra fosca, que inclou delictes no denunciats, com els d'odi, dels quals va citar un 90% que no aflora.
Els delictes sexuals han pujat un 75% i la cibercriminalitat un 78% entre 2019 i 2025 a Tarragona.
Garreta va apuntar a més que la visualització de l'espai, la circulació, l'estat del paviment o la il·luminació influeixen en la sensació de seguretat en barris concrets. També va citar la teoria de les finestres trencades, que associa més degradació urbana amb més delictes.
Laura Arantegui va afegir que els delictes relacionats amb el narcotràfic estan pujant i que també repunten de forma estacional els incidents amb arma blanca. Al seu parer, aquestes àrees delictives requereixen més mesures i potser algun reforç operatiu.
Ramon Setó va advertir de generalitzacions i alarmismes desmesurats, que va atribuir a grups polítics i a determinats mitjans i xarxes socials.
L'INE situa entre 2014 i 2024 la caiguda del percentatge d'estrangers condemnats sobre el total a Tarragona, del 25% al 3%, mentre el pes dels estrangers en les condemnes per assassinat s'ha mantingut estable en l'última dècada.
David Garreta va afegir que atribuir a una nacionalitat la majoria dels delictes simplifica en excés el problema i va posar com a exemple la presó de Mas d'Enric, on els estrangers poden superar el 30% enfront del 12% que representen sobre la població total.