Montserrat Roca, veïna de Vila-rodona, ha demanat al Jutjat d'Instrucció 3 de Tarragona la reobertura del seu cas de nadó robat, arxivat fa anys, després d'incorporar nova documentació sobre el Cementiri de Tarragona que, a judici de la seva defensa, qüestiona la versió que va sostenir el tancament de la causa.
La denúncia se centra en presumptes delictes de detencions il·legals, suposició de part, alteració de la paternitat i falsificació de document públic. Roca va denunciar els fets el 2014 i, dos anys després, el procediment va quedar arxivat després de les investigacions practicades per la Fiscalia de Tarragona i la Guàrdia Civil.
Un arxiu basat en una hipòtesi d'enterrament
El sobreseïment provisional dictat pel jutjat recollia que, malgrat detectar-se anomalies, la hipòtesi més probable era que el nounat hagués mort l'1 de setembre de 1976 i que fos enterrat el dia 5 d'aquest mateix mes i any en una fossa comuna no concretada del Cementiri de Tarragona.
En aquesta mateixa resolució judicial es feia constar que les diligències interessades per la recurrent no anaven a suposar, en principi, un avenç significatiu en l'esclariment dels fets, atesa la manca de base indiciària suficient per acordar-les.
El cas de Roca s'emmarca en una vintena de denúncies presentades a Tarragona per suposats nadons robats. Totes van acabar arxivades, en molts casos per la complexitat de les investigacions, tot i que en diversos expedients es van detectar irregularitats.
Els llibres del cementiri reobren la controvèrsia
L'afectada va començar a mobilitzar-se fa 15 anys, quan es van destapar processos similars en diferents punts d'Espanya. El gir més recent va arribar el 2025, quan el Observatorio de las Desapariciones Forzadas de Menores va accedir als llibres d'entrada del cementiri.
D'aquesta revisió es desprèn, sempre segons la defensa, que entre el 5 d'agost i el 2 de novembre de 1976 no consta l'entrada de cap fetus al cementiri, tampoc el 5 de setembre de 1976, la data sobre la qual es va basar l'arxivament.
"Hem trigat 12 anys a accedir a una documentació per demostrar que el que es va acreditar aleshores és incorrecte" - Sílvia Climent, advocada
La lletrada sosté que, enfront del que es va donar per acreditat al seu dia, no existeix cap assentament que permeti afirmar que el fetus va ser enterrat aquell 5 de setembre. Per això considera que el procediment no s'hauria d'haver arxivat sense practicar abans la prova que ara reclama.
"És una falsedat o un error del primer certificat. Nosaltres hem anat a veure els llibres, i és una cosa que el jutjat no va fer" - Sílvia Climent, advocada
Les noves diligències que reclama la defensa
En l'escrit presentat l'abril de 2025, la defensa demana diverses actuacions. Entre elles, identificar la llevadora de Joan XXIII que va assistir Roca durant el part i aclarir per què no apareix la seva signatura ni ressenya en els documents oficials.
També sol·licita el llibre de registre de parts en què figuri la denunciant i el que va passar amb el seu fill, amb l'objectiu de descartar que pogués haver-se produït una substitució o un lliurament a una persona diferent de la mare. A això afegeix la petició del llibre de registre de defuncions comunicades al jutjat, per aclarir la manca de documentació en el Lligall d'Avortaments del Registre Civil, la identitat del metge certificador i la causa real de la mort.
La defensa planteja a més verificar si, en cas d'haver mort algun fetus, es tracta realment del de la denunciant i no d'un altre. La línia argumental es basa en diverses incongruències que, segons Climent, continuen sense explicació documental.
"En primer lloc, el fetus va passar a lactància artificial malgrat que suposadament va néixer mort" - Sílvia Climent, advocada
La lletrada afegeix que tampoc consta entrada al cementiri i que a la morgue de Joan XXIII no figura ni entrada ni sortida. A partir d'aquí, manté que existeix un fetus desaparegut, ja sigui viu o mort, la traçabilitat del qual algú ha d'acreditar.
La causa, un any després, sense moviments
El lletrat Jordi Prat assegura que la família ha reunit documents que, al seu entendre, permeten acreditar amb claredat la sostracció del nounat. Denuncia a més la manca d'avenços des que es va promoure de nou la reobertura.
"No anem contra ningú, només volem saber la veritat" - Jordi Prat, lletrat de Roca
Prat lamenta que, passat un any, no s'hagi produït cap moviment judicial i que el pes de la investigació continuï recaient, en la pràctica, sobre les víctimes. En la mateixa línia, la defensa retreu que sigui la pròpia afectada qui hagi hagut de sostenir durant més d'una dècada la cerca de documents per discutir una resolució que va donar per bona una inhumació que ara no apareix en els registres consultats.
La petició de reobertura torna a situar al centre una causa datada el setembre de 1976, quan la interlocutòria va sostenir que el nounat va morir el dia 1 i va ser enterrat el dia 5 al Cementiri de Tarragona. Gairebé mig segle després, la discussió judicial gira precisament sobre això, si aquell enterrament va existir realment o si l'absència de rastre documental obliga a revisar un arxiu que semblava definitiu.