Només una llevadora atén parts domiciliàris amb disponibilitat mínima a Lleida: el dèficit empeny a anar a Barcelona

A Lleida falten llevadores formades per a parts a domicili: d'unes 70, només una dotzena té formació específica i gairebé només una garanteix disponibilitat mínima.

10 de maig de 2026 a les 11:40h
Només una llevadora atén parts domiciliàris amb disponibilitat mínima a Lleida: el dèficit empeny a anar a Barcelona
Només una llevadora atén parts domiciliàris amb disponibilitat mínima a Lleida: el dèficit empeny a anar a Barcelona

La falta de professionals especialitzades en parts domiciliàris força les gestants de Lleida a cercar allotjament temporal a Barcelona. Aquesta mobilitat respon a la impossibilitat de trobar una llevadora amb disponibilitat real a la demarcació per atendre el naixement a la llar.

El territori compta amb aproximadament 70 llevadores, però només una dotzena posseeix formació específica per assistir parts fora de l'entorn hospitalari. La situació s'agreuja perquè la majoria d'aquestes professionals són dones joves que travessen les seves pròpies etapes d'embaràs o criança, cosa que els impedeix mantenir la guàrdia permanent que exigeix aquesta pràctica.

Una única professional garanteix la disponibilitat mínima

Inma Marcos, presidenta de l'Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (Alpac), explica que la naturalesa de la feina requereix estar localitzable les 24 hores del dia. Aquesta exigència xoca amb la realitat demogràfica del col·lectiu a la zona, que no pot assumir aquesta càrrega laboral de forma continuada.

Només una llevadora a tota la zona atén parts domiciliari amb una disponibilitat mínima acceptable. Aquesta xifra deixa la majoria de les famílies sense opcions reals dins de la seva àrea de residència.

Malgrat que Catalunya és pionera en aquest àmbit amb entre 300 i 400 parts anuals a domicilis, Marcos qualifica Lleida com un territori hostil per a aquesta modalitat. La concentració de recursos i professionals disponibles es desplaça cap a la capital catalana, obligant al desplaçament de les usuàries.

El COILL alerta sobre l'intrusisme de les doules

La escassetat de personal sanitari qualificat obre la porta a pràctiques no regulades. Leyre Estallo, llevadora vocal del Col·legi d'Infermeres de Lleida (COILL), expressa la seva preocupació per l'intrusisme de persones sense titulació sanitària, com les doules, que assisteixen els naixements.

"Ho fan sense cap seguretat, no estan formades per solucionar possibles emergències obstètriques" - Inma Marcos, presidenta de l'Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (Alpac)

Els parts a casa s'han de realitzar exclusivament en embarassos de baix risc. Els protocols exigeixen un únic fetus en posició cefàlica, entre les setmanes 37 i 42 de gestació i l'absència total de factors de risc addicionals. Qualsevol desviació d'aquests paràmetres requereix atenció hospitalària immediata.

Estallo destaca que el COILL ha aconseguit millorar la infraestructura pública amb l'obertura de les primeres sales individuals per a preparació al part a l'hospital Arnau de Vilanova. Aquestes noves estades substitueixen l'antiga sala comuna de vuit llits, un espai considerat obsolet per les professionals.

"Vam anar al Parlament a demanar que canviessin la infraestructura que havia quedat totalment obsoleta i ja està fet, les dones ja estan gaudint d'aquest espai nou" - Leyre Estallo, comare vocal del Col·legi d'Infermeres de Lleida (COILL)

El dèficit estructural afecta a tota la cadena assistencial. S'estima una manca mínima de 120 comares a la demarcació de Lleida. Aquesta xifra escala fins a les 2.000 places faltants a Catalunya i arriba a les 10.000 al conjunt de l'Estat.

La formació de nous especialistes tampoc cobreix les necessitats actuals. Només es convoquen cinc places anuals per a la residència d'Infermeria Obstètrica a la zona, un nombre que el COILL considera clarament insuficient per revertir la tendència.

El col·legi professional ha elaborat un informe que audita l'estat de l'especialitat a Catalunya. Tot i que la figura de la llevadora compta amb categoria professional estatutària, el seu reconeixement social i institucional continua sent testimonial segons les dades preliminars de l'estudi.

Leyre Estallo presentà aquestes conclusions durant la jornada de la Diada de les Llevadores i Residents de Lleida, on també participaren les professionals Laia Casadevall i Inma Marcos en diverses xerrades formatives.

Sobre l'autor
Redacción
Veure biografia