L'Escola Pompeu Fabra de Reus ja ha distribuït entre el seu professorat un protocol per detectar i acompanyar casos de desnonament, infrahabitatge o inseguretat residencial que afecten l'alumnat. La iniciativa forma part d'una proposta impulsada al Camp de Tarragona per la plataforma Comunitat Educativa 43 per un Habitatge Digne.
El pas arriba amb una idea de fons que la plataforma situa al centre del debat escolar. Els docents poden reclamar més recursos o més personal, però el col·lectiu sosté que l'aprenentatge i la igualtat d'oportunitats queden compromesos quan un alumne no té un habitatge estable o ni tan sols un espai on estudiar.
L'escola rep pautes per actuar davant desnonaments i pujades abusives
El manual fixa actuacions concretes per a situacions de desnonament imminent, finalització de contractes de lloguer, pujades abusives de preu, pobresa energètica o infrahabitatge. El document parteix del principi que sense estabilitat residencial no hi ha aprenentatge en igualtat de condicions.
A més, el protocol indica que els centres no han de limitar la seva resposta a derivar els casos als serveis socials. La plataforma considera que aquest pas és necessari, però insuficient, i planteja una intervenció més àmplia dins la comunitat educativa.
Entre les mesures previstes figura que claustres i consells escolars puguin posicionar-se davant d'aquests casos i coordinar-se amb entitats pel dret a l'habitatge quan un alumne afronta un desnonament. En aquesta mateixa línia, el text recomana acreditar la vulnerabilitat de la família i l'impacte del procés sobre els menors durant negociacions amb bancs o fons d'inversió.
"Entre altres qüestions, recordem que una família no està obligada a abandonar el pis immediatament quan acaba el contracte de lloguer i recomanem recórrer als sindicats d'habitatge per intentar negociar pròrrogues, lloguers socials o possibles irregularitats contractuals" - Helena Arévalo, portaveu de la Comunitat Educativa 43 per un Habitatge Digne i membre de l'AFA de l'Escola Pompeu Fabra
La iniciativa va ser impulsada en un primer moment pels sindicats educatius USTEC i CGT juntament amb els sindicats d'habitatge de Reus i Tarragona. L'objectiu és que els centres tinguin criteris comuns per detectar senyals d'alarma i sàpiguen com actuar abans que el problema desemboqui en una ruptura escolar.
Helena Arévalo descriu casos de quatre fills en una habitació
Helena Arévalo, portaveu de la plataforma i membre de l'AFA del centre, vincula el protocol amb situacions que ja afloren a les aules. Explica que hi ha nens amb malestar emocional per viure en infravivenda i famílies amb quatre fills en una sola habitació.
"Ens trobem amb nens amb malestar emocional a causa de situacions d'infravivenda, famílies amb quatre fills vivint en una habitació o fins i tot amb la situació d'assabentar-te que la família d'un alumne té programat un desnonament perquè el noi havia canviat de conducta" - Helena Arévalo, portaveu de la Comunitat Educativa 43 per un Habitatge Digne i membre de l'AFA de l'Escola Pompeu Fabra
La plataforma també adverteix que existeixen desnonaments que no arriben a comunicar-se al centre per por de les famílies. Eixa falta d'informació dificulta que l'escola puga activar suports a temps i fa menys visible l'efecte directe de la crisi residencial dins de les aules.
En eixe diagnòstic, el col·lectiu inclou famílies migrants que, tot i tenir feina i ingressos, no aconsegueixen accedir ni tan sols a una habitació de lloguer. La plataforma relaciona eixa falta de condicions bàsiques amb problemes de rendiment escolar i de salut emocional entre els menors.
Arévalo resumeix l'abast del problema amb una advertència concreta sobre la continuïtat educativa. "Si han de canviar constantment d'escola, de poc serveix el que s'aconseguisca només dins de l'aula", afirma, després de sostenir que els efectes d'un desnonament en un menor poden ser devastadors.