El desallotjament de Jennifer està programat per al 14 de maig al seu habitatge del passeig Mata de Reus. La veïna resideix a l'edifici Antiga Casa dels Mestres des de fa gairebé deu anys i afronta la pèrdua de la seva llar després d'una dècada d'inestabilitat legal.
La situació es va originar el 2021 quan un jutjat va dictar una ordre d'allunyament contra la seva exparella per violència de gènere. Aquesta mesura judicial va deixar Jennifer sola al pis que era propietat de la família del seu agressor. Des de llavors ha intentat regularitzar la seva situació mitjançant un contracte de lloguer sense obtenir resposta positiva.
La bretxa econòmica bloqueja l'accés a l'habitatge social
Jennifer no pot accedir als ajuts públics perquè els seus ingressos superen lleugerament els límits establerts. Explica que per entrar al sorteig d'habitatge social es requereix una renda màxima de 10.000 euros anuals. Ella va declarar uns ingressos de 7.900 euros en el seu moment més baix però actualment supera aquest llindar. Aquesta circumstància l'exclou del sistema de protecció i l'obliga a buscar allotjament al mercat privat.
"Per entrar al sorteig d'habitatge social has de tenir una renda de 10.000 euros i jo he arribat als 7.900. No és una solució viable i no em donen cap altra opció" - Jennifer, veïna afectada pel desnonament
Els preus del lloguer a Reus arriben als 600 euros mensuals per a un estudi. Aquesta xifra resulta inabastable per a la seva economia actual. La veïna afirma que si el 2021 s'hagués activat el protocol de violència de gènere corresponent la situació seria diferent avui.
El conflicte amb la titularitat pública i la mobilització veïnal
L'empresa municipal Redessa gestiona el bloc complet on viu Jennifer. L'Ajuntament de Reus manté que realitza un seguiment del cas i ha proposat diverses alternatives habitacionals. No obstant això rebutja crear un precedent saltant-se el procediment habitual per a l'assignació d'habitatge social. Els serveis municipals indiquen que l'assignació s'ha de fer segons els criteris regulats pels Serveis Socials.
El Sindicat d'Habitatge denuncia que Reus compta amb prop de 6.000 habitatges buits. L'organització critica que es permeti el desnonament de persones vulnerables en pisos de titularitat pública o gestionats públicament. Han convocat una mobilització social per al dia del desnonament.
"L'Ajuntament només donarà solució a aquesta situació quan sigui rendible mediàticament; per això demanem que el cas es faci visible" - Miquel, membre del Sindicat d'Habitatge
Miquel assegura que la detenció del procés dependrà de la pressió sindical i no de la voluntat política. L'organització busca visibilitzar el cas per exercir pressió sobre el consistori.
Jennifer es nega a abandonar l'immoble sense una alternativa que li permeti viure amb dignitat al costat de les seves mascotes. Recorda que l'agressor va incomplir l'ordre judicial anterior. Va accedir al pis trencant una finestra que roman sense reparar i la va agredir de nou. Aquests fets van provocar la seva hospitalització.
El 2023 l'habitatge va patir talls de subministrament d'aigua cada dilluns. Aquesta situació va ser revertida després d'una negociació conjunta amb el Sindicat d'Habitatge. La veïna sosté que la vergonya ha de canviar de bàndol davant la manca de solucions efectives per part de les institucions.