Un equip de la Universitat Rovira i Virgili investiga nanocàpsules d'entre 200 i 300 nanòmetres per portar fàrmacs només al teixit malalt, amb possibles aplicacions en tractaments contra el càncer o la hipertensió pulmonar. El grup treballa ara en proves amb models animals després d'obtenir resultats positius en laboratori.
La principal basa del projecte està en aquesta administració selectiva. Davant de tractaments que també afecten teixit sa, les càpsules estan dissenyades per reconèixer la zona malalta, adherir-s'hi i alliberar allà el principi actiu, amb la previsió d'usar dosis menors i reduir efectes secundaris.
La URV porta des del 2018 desenvolupant càpsules que busquen només el teixit malalt
La investigació va arrencar el 2018 i la integren Miquel Sistaré, Yaride Pérez, Joan Rosell i Ricard Garcia. L'equip descriu les càpsules com a estructures "intel·ligents i selectives" per la seva composició fisicoquímica, pensada per identificar el teixit danyat i actuar-hi.
A més d'aquesta via, els investigadors preveuen una estratègia alternativa amb marcadors incorporats a les càpsules. Aquests compostos, expliquen, poden enganyar un òrgan concret perquè les reconegui i les absorbeixi.
La mida resulta decisiva perquè les càpsules mesuren entre 200 i 300 nanòmetres, una escala que l'equip compara amb la d'un virus i que situa per sota d'una cèl·lula sanguínia. Aquesta dimensió permet que circulin pel cos sense quedar retingudes en òrgans com el fetge o el pàncrees.
Les proves in vitro van donar resultats positius i el projecte ja escala producció
Després dels assajos inicials en laboratori, el grup sosté que els resultats in vitro van ser positius i indiquen que la tècnica funciona i té potencial. Amb aquesta base, el projecte ha entrat en fase in vivo en models animals.
Al mateix temps, els investigadors han començat a escalar la producció per disposar de material suficient per a aquests estudis. Les nanocàpsules es fabriquen amb biopolímers compatibles amb l'ús mèdic.
L'obtenció de les partícules es realitza mitjançant atomització. En aquest procés, una solució líquida es nebulitza en un ambient controlat, es converteix en un núvol de gotes molt fines, aquestes gotes s'assequen amb rapidesa i després es recullen ja en forma de partícules sòlides.
La tecnologia podria retallar dosis i obrir tractaments a més pacients
Si la línia de treball avança, l'administració dirigida permetria reduir la quantitat de medicació i escurçar la durada d'alguns tractaments. L'equip també planteja una disminució àmplia dels efectes secundaris en limitar l'acció del fàrmac a l'àrea malalta.
Esa reducció podria ampliar el perfil de pacients aptes per rebre determinats tractaments. Entre els col·lectius citats pels investigadors figuren nens, dones embarassades o persones amb patologies que avui poden quedar fora per l'impacte de la medicació sobre teixit sa.
Així i tot, el grup emmarca el desenvolupament com una cursa de fons i situa lluny la formulació final d'un producte farmacèutic. Quan aquesta fase arribi, l'administració podria fer-se per via intravenosa, amb inhaladors, mitjançant nebulitzadors o en comprimits orals.