Els Mossos d'Esquadra van identificar o denunciar 76 docents entre l'11 de febrer i el 20 de març. Les actuacions policials es van produir en el marc de les jornades de vaga educativa convocades a Catalunya.
La consellera d'Interior, Núria Parlon, va confirmar en una resposta parlamentària adreçada a la CUP que la majoria d'aquestes intervencions van respondre a talls de carretera organitzats pel professorat. La titular del departament va assegurar que no es van registrar incidents violents en cap cas durant aquestes mobilitzacions.
La manca de criteri escrit genera controvèrsia
Parlon va revelar que la Direcció General de la Policia manca d'un document específic que reculli els criteris per permetre o denegar el tall de vies. Aquesta absència normativa obliga els agents a regir-se per la legislació estatal de protecció de la seguretat ciutadana.
"La Direcció General de la Policia ha notificat que no existeix cap document específic que reculli els criteris pels quals la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra (PG-ME) permet o denega el tall de vies" - Núria Parlon, consellera d'Interior, Generalitat de Catalunya
La normativa vigent habilita els efectius a restringir la circulació quan existisquen supòsits d'alteració de la seguretat ciutadana. La policia pot prohibir un tall si este posa en risc la integritat de les persones.
Només un docent va ser sancionat per desordres greus a tota la comunitat autònoma. El fet va ocórrer a Sant Quirze del Vallès després del tall de l'autopista C-58.
Barcelona concentra la meitat de les actuacions
La regió policial de Barcelona va acumular 37 identificacions o denúncies. Les protestes a la capital catalana van resultar en 10 persones denunciades i 27 identificades. La majoria dels casos es van concentrar per talls realitzats a les rondes de circumval·lació.
Les autoritats no van identificar ni denunciar cap docent en les manifestacions no comunicades que van partir dels instituts cap a la concentració central. No obstant això, sí que es van interposar dues denúncies administratives a la ciutat comtal.
Una de les actes va correspondre a la realització de pintades l'11 de febrer. L'altra es va deure al llançament de petards contra efectius policials el 20 de març. Eixe mateix dia 11, els agents van alçar acta d'intervenció temporal de pirotècnia a un menor.
A Vilafranca del Penedès, els Mossos van identificar quatre mestres el 17 de març. Els docents van ser assenyalats com a responsables d'un tancament i una concentració no comunicada a l'Institut Escola Milà i Fontanals. Els manifestants van romandre allà des de la nit del 16 de març i van organitzar una xocolatada i una rua a les 7.40 hores.
La regió policial sud no va denunciar cap persona per aquests fets de Vilafranca. A nivell global, la Regió Metropolitana Sud va registrar 15 actuacions, seguida de la Regió Metropolitana Nord i Ponent amb 8 cadascuna.
Camp de Tarragona va sumar 5 intervencions, Terres de l'Ebre 2 i Girona 1. La major part de les actes policials es van obrir per no comunicar prèviament la manifestació o el tall de via a les autoritats.
El Departament d'Interior va publicar un comunicat confirmant la presència d'agents de la Comissaria General d'Informació en una assemblea docent a Barcelona. El text va justificar aquesta actuació al·legant funcions legals de recollida d'informació operativa sobre conflictivitat laboral.
ERC, En Comú Podem i la CUP van exigir el cessament del director general de la policia, Josep Lluís Trapero. Aquests grups van sol·licitar la seva compareixença al parlament català juntament amb Núria Parlon i la consellera d'Educació, Esther Niubó. Junts per Catalunya va demanar explicacions i la compareixença de les conselleres, però no es va pronunciar sobre la continuïtat de Trapero.