El canvi climàtic ampliarà la superfície apta per a cultius com l'ametller, l'oliver o el taronger a Catalunya, però al mateix temps elevarà la necessitat d'aigua fins a un punt que pot retallar-ne la rendibilitat en moltes zones. Un informe elaborat per experts per a la consultora Espigall situa en el 16% l'augment de les necessitats hídriques dels cultius entre 2031 i 2050, més del doble de la previsió anterior del 7%.
La principal contradicció apareix en l'aigua. Les reserves embassades superen avui el 85% de la seva capacitat, però les reserves nivals estan en llindars de sequera després d'un hivern de rècord. En aquest escenari, el document adverteix de canvis estructurals en la producció agrària i en la distribució de cultius, amb especial impacte en comarques de Lleida i del Pirineu.
El ametller guanyarà un 19,4% de sòl, però el reg limitarà la seva explotació
L'estudi preveu que elametller pugui cultivar-se en un 19,4% més de superfície, el taronger en un 12,2% i l'olivera en un 7,2%. Eixa expansió potencial no implica una implantació intensiva automàtica, perquè la falta d'infraestructures de reg apareix com un dels principals frens.
A Lleida, el mapa d'aptitud futura es desplaça de forma clara. El ametller serà viable en la major part de la Noguera i el Solsonès, l'olivera podrà estendre's per l'Alt Urgell i els Pallars, i el taronger arribarà a les Garrigues.
Tanmateix, el mateix informe apunta que el 45% de la terra dedicada avui a l'ordi requerirà irrigació. En el cultiu intensiu d'aquest cereal, aquesta necessitat puja fins al 75% de la superfície on podrà créixer.
Aquí apareix el problema econòmic. La necessitat de regar reduirà la productivitat en moltes àrees per l'escàs marge d'explotació, ja que en alguns casos no compensa assumir aquest cost, com ja passa a l'est de Lleida.
La plana i el Pirineu afrontaran més calor i menys pluges entre 2031 i 2050
Les previsions climàtiques que maneja el document apunten a un augment mitjà de la temperatura de 1,9 graus a l'estiu i 1,7 graus a la tardor al pla. Al Pirineu, el escalfament previst arriba també a 1,9 graus a l'estiu i 1,8 graus a la tardor.
Al mateix temps, la pluja baixarà en gairebé tot l'any. A l'hivern, el descens previst és de l'1,1% a la plana i de l'1,8% al Pirineu, mentre que a la resta d'estacions la reducció oscil·larà entre el 8,4% i l'11,5%.
Aquest canvi també impulsarà els règims climàtics cap a cotes més altes. L'informe indica que el règim tèrmic subtropical creixerà de forma substancial i que el règim d'humitat mediterrani semiàrid serà el més habitual en l'escenari futur, desplaçant els règims humits cap a majors altituds.
Lleida va registrar 167 morts per calor entre 2021 i 2025
L'impacte no es limita al camp. Dades de l'Institut de Salut Carlos III recullen que entre 2021 i 2025 van morir 167 persones pel calor a Lleida, amb una mitjana anual de 33 traspassos.
La comparació amb el període anterior mostra un increment. Entre 2016 i 2020, la mitjana anual va ser de 25 morts per calor a la demarcació.
L'informe per a Espigall fixa per a l'horitzó 2031-2050 un augment de les necessitats hídriques del 16%, quan la previsió anterior situava aquest increment en el 7%.