Un total de 105 ajuntaments de Lleida, prop del 50% del total, han hagut de presentar un pla econòmic financer per a l'exercici actual i el següent per incomplir les regles de despesa estatals derivades de la llei d'Estabilitat Pressupostària de 2012. L'obligació afecta també la Diputació de Lleida, que va aprovar un pla recent després de desencallar inversions el 2024 i superar el límit del pressupost actualitzat amb la inflació per factures pendents de pagament.
La paradoxa és que molts d'aquests consistoris no estan en crisi de liquiditat, sinó limitats per una norma que els obliga a corregir-se fins i tot quan disposen de romanents o necessiten respondre a despeses sobrevingudes. L'Observatori de les Finances Locals de l'Associació de Municipis de Catalunya sosté que aquest requisit redueix la capacitat de maniobra dels alcaldes i que les regles fiscals són més restrictives per a l'administració local que per a l'autonòmica o l'estatal.
Sis municipis han aprovat tres plans i Torà va arribar a quatre
Vint-i-un ajuntaments de Lleida han hagut d'aprovar un pla econòmic financer en dues ocasions des del 2012. En sis casos, Almatret, La Baronia de Rialb, Soses, Talavera, Tàrrega i Tèrmens, l'obligació s'ha repetit tres vegades.
Torà encapçala aquesta relació amb quatre plans aprovats. A l'altre costat, 126 ajuntaments de Lleida, més de la meitat, no n'han hagut de presentar cap.
La Baronia de Rialb figura entre els casos més reiterats, amb plans el 2018, 2020 i 2025. El seu alcalde, Antoni Reig, situa el problema en el disseny de la norma i no en la salut comptable dels municipis.
"L'administració local és la més castigada per la llei d'estabilitat pressupostària amb limitacions que el propi Estat no segueix" - Antoni Reig, alcalde de La Baronia de Rialb
Reig afegeix que l'efecte pràctic arriba a la inversió municipal. En el seu municipi, tenen romanents que no poden gastar i han deixat passar subvencions perquè no podien recórrer al crèdit per assumir la part del projecte que corresponia a l'ajuntament.
Guixers va vincular l'incompliment a tempestes i la Diputació ho va atribuir a inversions de 2024
Guixers va aprovar plans econòmics financers el 2019 i el 2025. El seu alcalde, Jordi Selga, emmarca les regles de despesa en una "mala gestió, i no precisament per part dels ajuntaments".
"Si, com enguany, has d'invertir a arreglar camins per les tempestes, el tens malament" - Jordi Selga, alcalde de Guixers
Selga també va resumir el mecanisme que porta a l'incompliment quan la despesa supera el pressupost més l'IPC i el va qualificar "d'injustícia". En municipis petits, aquest marge pot saltar per una actuació puntual en camins o serveis bàsics.
La Diputació de Lleida ha passat per una situació semblant a major escala. La institució va aprovar un pla recent després d'activar nombroses inversions el 2024 i de superar el límit fixat sobre el pressupost actualitzat amb la inflació, amb factures pendents de pagament entre els elements que expliquen aquest desfasament.
L'abast del fenomen no es limita a la demarcació lleidatana, perquè les quatre diputacions provincials tenen un o més plans econòmic financers. A Lleida, la dada més repetida entre alcaldes afectats és que l'obligació arriba encara que existeixi capacitat per gastar o per cofinançar projectes.
Antoni Reig, alcalde de La Baronia de Rialb, va concretar aquest bloqueig en explicar que el seu ajuntament va haver de renunciar a subvencions en no poder acudir al crèdit per cobrir la part municipal dels projectes.