Abdel, un jove de 27 anys originari del Marroc, resideix a Tarragona des de fa tres anys amb l'esperança d'obtenir una regularització administrativa que li permeti signar un contracte laboral estable.
La seva situació reflecteix la realitat de milers de persones que sostenen sectors clau de l'economia local mentre esperen una resposta legal que desbloquegi la seva integració formal en el mercat de treball.
L'hostaleria clama per mà d'obra
Javier Escribano, president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona, descriu la regularització com una "pilota d'oxigen" per a un sector que s'asfixia per l'escassetat de personal disponible.
"El problema més gran al qual ens enfrontem no és la inflació ni els preus ni res d'això, és la manca de treballadors, i l'economia s'està frenant a causa d'això" - Javier Escribano, president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona
Escribano assegura que l'immigrant és bàsic per a l'hostaleria i representa almenys el 50% de la plantilla, atès que la població local a penes opta a aquests llocs de treball enfront de la disposició del col·lectiu estranger.
L'empresari il·lustra el cas amb un perfil tipus una persona sense estudis previs que rep formació directa en el lloc i pot assolir un salari de 1.450 euros mensuals més propines i hores extres com a ajudant.
Dades que confirmen la dependència estructural
Les xifres de l'Idescat corroboren aquesta tendència en diversos àmbits productius de la província. En l'agricultura, el 35% dels empleats són estrangers, una proporció vital per mantenir la collita.
La construcció experimenta un creixement similar en la contractació de personal forà. El percentatge va passar del 18,7% fa cinc anys al 25,6% actual, cosa que implica un augment de 4.600 a 7.000 treballadors afiliats.
Francesc Xavier Llorens, president del Col·legi Oficial d'Arquitectura Tècnica de Tarragona, confirma que la immigració resulta essencial per nodrir aquest sector davant la duresa de les tasques i la menor predisposició de la mà d'obra nacional.
"Estem en un moment clau, de creixement, i necessitem resoldre el dèficit de treballadors. La construcció és dura i al nacional li costa més, mentre que l'estranger té molt bona predisposició" - Francesc Xavier Llorens, president del Col·legi Oficial d'Arquitectura Tècnica de Tarragona
En el sector serveis, la presència estrangera també avança. Les dades registren un increment del 13% al 16% entre 2021 i 2026, consolidant un model econòmic dependent d'aquest flux migratori.
Debat sobre l'impacte social i laboral
Amado Alarcón, professor de Sociologia de la URV, defensa que dotar de drets aquest col·lectiu estableix un terra legal de salaris que beneficia globalment tota la classe treballadora.
Alarcón considera la regularització la solució al dèficit estructural de sectors com la construcció, l'hostaleria, l'agricultura o el treball domèstic, a més de ser necessària per sostenir la piràmide poblacional i la natalitat.
Àngel Belzunegui, també sociòleg a la URV, apunta que les regularitzacions solen respondre a la saturació d'un mercat que funciona de manera informal i que ara contribuirà a l'erari públic mitjançant el pagament d'impostos.
No obstant això, existeixen postures divergents sobre el mètode. Xavier Rigau, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, advoca per una immigració controlada amb captació en origen i formació prèvia.
"Necessitem immigració però controlada, una captació en origen, de perfils que facin falta i amb contracte de treball i amb una formació" - Xavier Rigau, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona
Rigau adverteix que una legalització massiva podria distorsionar el mercat en incorporar perfils poc qualificats, mentre que Mercè Puig, secretària general de CCOO a les comarques tarragonines, xifra en 1,5 milions els migrants necessaris per cobrir llocs i combatre l'explotació.
La barrera de l'economia submergida
Malgrat la demanda laboral, persisteixen obstacles pràctics. Mariana Isla, directora de l'Associació Amic-UGT, reconeix que tenir una oferta d'ocupació facilita la regularització, però molts ocupadors prefereixen mantenir el treballador en negre per evitar costos socials.
Aquesta dinàmica genera inestabilitat. Escribano adverteix que els immigrants responen al treball sempre que rebin un tracte just, ja que la gent no és tonta i s'acaba marxant si cotitzen per menys hores de les que realment treballen.