El brot d'hantavirus detectat després d'un creuer ha tornat a situar el focus sobre un patogen amb una paradoxa poc habitual. Té una transmissió molt baixa entre humans, però una mortalitat alta, i els investigadors no preveuen que canviï en l'episodi actual.
L'advertència arriba a més en un moment en què la comunitat científica observa més factors que afavoreixen l'aparició d'infeccions noves o el retorn d'altres ja controlades. El canvi climàtic, la pressió humana sobre hàbitats naturals, la mobilitat global i l'ús intensiu d'antibiòtics apareixen en la mateixa cadena de risc.
Enric Ollé situa el canvi climàtic i la mobilitat entre els motors del risc
Enric Ollé, veterinari, bioquímic i investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, sosté que l'hantavirus no apunta ara a un salt en la seva capacitat de contagi entre persones.
"És un virus de molt baixa transmissibilitat entre humans però amb alta mortalitat. Sembla que no té cap mutació i segurament es quedarà així, en aquest brot" - Enric Ollé, veterinari, bioquímic i investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV
Ollé emmarca aquest brot en una tendència més àmplia. L'OMS ja ha identificat factors que empenyeran a l'alça els riscos de malalties infeccioses, i entre ells destaca l'efecte del canvi climàtic sobre vectors com xinxes i paparres.
L'investigador de la URV afegeix que el calfament global desplaça espècies cap a zones on abans no hi eren presents. Aquí inclou insectes com el mosquit que transmet el dengue i el zika, que pot avançar cap a latituds més altes.
"El canvi climàtic influeix en molts vectors de malalties amb capacitat de transmissió. Qualsevol insecte, com xinxes o paparres, en canviar les condicions climàtiques, modifica el seu hàbitat" - Enric Ollé, veterinari, bioquímic i investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV
A més, la URV impulsa l'estudi Next Pandemics busca fàrmacs per a futures pandèmies globals i presta atenció a patògens com el dengue i el zika. El projecte parteix d'una idea de prevenció més que de reacció davant una emergència ja declarada.
Juntament amb el clima, Ollé assenyala altres focus d'exposició. La circulació de mercaderies, l'ocupació humana de zones abans reservades a fauna silvestre i la desforestació en països en vies de desenvolupament multipliquen els contactes entre persones i animals.
En aquest marc, l'investigador recorda que algunes malalties ja eradicades a Espanya segueixen actives en altres territoris. Posa com a exemple la ràbia, absent aquí però no eliminada al Marroc, en un context de mobilitat humana constant.
Javier Capilla vincula el cas del creuer amb l'entrada en ecosistemes abans allunyats
Javier Capilla, professor de virologia a l'àrea de microbiologia i investigador de l'equip Micologia i Microbiologia Ambiental de la Facultat de Medicina de la URV, relaciona l'episodi del creuer amb una exposició creixent a entorns on circulen partícules infeccioses.
"Li hem guanyat terreny a la selva, i estem més exposats ara que abans. Hem destruït entorns naturals. El recent cas del creuer i l'hantavirus a mi no m'ha sorprès en excés perquè és molt il·lustratiu: accedim cada vegada a llocs més inhòspits i entrem en ecosistemes amb partícules infeccioses. Per això cada vegada serà més normal que virus emergents causin problemes o siguin més freqüents episodis de contagi" - Javier Capilla, professor de virologia i investigador de la Facultat de Medicina de la URV
Capilla valora de forma positiva els protocols aplicats durant la crisi de l'hantavirus. Tot i així, avisa que no cal arribar a una epidèmia per assumir que aquests episodis es repetiran amb més freqüència.
Una altra pressió afegida arriba des de la producció ramadera. Ollé apunta que la ramaderia intensiva i l'ús d'antibiòtics afavoreixen bacteris més resistents, capaces de colonitzar l'ésser humà i romandre a l'organisme sense causar un dany immediat.
Enric Ollé ho resumeix amb un efecte concret de l'ús prolongat d'antibiòtics. "L'ús d'antibiòtics ha fet que els bacteris siguin més resistents i quan colonitzen l'humà, encara que no li estiguin fent mal, romanen més".