Josep Prat ha tancat un acord amb la Fiscalia en el judici del cas Innova, la vista del qual començarà el 26 de maig a l'Audiència de Tarragona per les contractacions presumptament irregulars vinculades a la construcció del nou hospital de Reus.
El pacte arriba catorze anys després de l'inici de la investigació i abans que arrenqui el judici. Prat, expresident de l'Institut Català de la Salut i exdirector general d'Innova, assumeix els delictes de falsedat, malversació i prevaricació, mentre segueix sense confirmar-se si l'arquitecte Jorge Batesteza acceptarà les mateixes condicions.
La Fiscalia va rebaixar el front penal abans del judici del 26 de maig
La conformitat es farà pública en el tràmit de conclusions definitives. L'acord compta amb l'adhesió de l'Ajuntament de Reus i de la CUP, que també han renunciat a reclamar responsabilitats civils després del reintegrament de les quantitats reclamades mitjançant la garantia asseguradora davant del Tribunal de Comptes.
L'empresa BBATS Consulting & Projects quedarà fora del procediment.
Abans del pacte, la Fiscalia demanava per a Prat i Batesteza vuit anys de presó i 20 d'inhabilitació absoluta, a més de dos anys més de presó i una multa de 200.000 euros per tràfic d'influències. L'abast final de la condemna es coneixerà quan les parts presentin les seves conclusions definitives davant l'Audiència de Tarragona.
Judit Gené, advocada de Prat, va demanar l'atenuant de dilacions indegudes pel temps transcorregut i va avançar que reclamarà l'aixecament dels béns embargats. Prat va dirigir Innova entre el 2007 i el 2011 i també va ser el màxim responsable de l'ICS.
Batesteza va ser acusat d'un doble cobrament que va elevar 186.400 euros el cost
L'acusació situa Jorge Batesteza en un doble paper durant les obres de l'hospital de Reus. Li atribueix haver treballat al mateix temps per a Innova i per a la UTE Euroconsult Axxo Gestió, adjudicatària del project manager, pel seguiment tècnic i l'assistència de l'obra.
El sobrecost energètic atribuït a aquesta operativa ascendeix a 186.400 euros.
La primera sessió de qüestions prèvies també va deixar un front obert entre les defenses i l'acusació pública sobre la validesa de la instrucció. Diversos lletrats van reclamar nul·litats parcials o totals per vulneració del dret de defensa, pel secret de sumari i per la pràctica de diligències que, al seu judici, van quedar fora del procediment.
David Rocamora, advocat de Carles Manté, va centrar part de la seva impugnació en l'origen de la investigació i en el registre del domicili del seu client.
"La voluntat del cos policial jeia a interpretar tot allò interpretable de la pitjor manera possible per generar un relat contra el seu client" - David Rocamora, advocat de Carles Manté
Rocamora va demanar la nul·litat de les proves obtingudes en aquest registre en sostenir que es va accedir a documentació protegida pel secret professional i va afegir que la defensa havia reclamat prop de 40 testimonis que no van arribar a practicar-se. En la mateixa línia, l'advocat de Lluís Miquel Pérez, Antoni Aluja, va reclamar la nul·litat de la peça separada segona.
Aluja va sostenir davant del tribunal que el secret de sumari va generar desigualtat i que durant la instrucció no es va admetre cap diligència de descàrrec proposada per les defenses. La representació d'Esther Ventura també va sol·licitar la nul·litat de la declaració policial de Josep Prat de 2016 davant la Guàrdia Civil per l'absència de totes les defenses.
La Fiscalia va negar que la causa nasqués de retalls de premsa
Davant d'aquestes objeccions, la Fiscalia va rebutjar totes les peticions de nul·litat i va defensar que la investigació va arrencar amb documentació remesa per l'Ajuntament de Reus el 2012, no per informacions periodístiques. Carles Perdiguero, representant de la CUP, va rebutjar a més les acusacions de falta d'imparcialitat contra l'instructor.
En la sessió, Josep Maria Pou, advocat d'Esther Ventura, va exposar que Prat va declarar que la contractació es va produir perquè la consellera de Salut Marina Geli li ho va dir.
La causa principal i la peça separada número dos reuneixen una instrucció que ha arribat al judici catorze anys després del seu arracada, amb un acord ja encarrilat per a Prat i amb la petició de la defensa d'aixecar els béns que segueixen embargats.