El Govern ha enviat a l'abril una carta a 736 societats mercantils per recordar-los que han d'acceptar les pròrrogues de lloguer que demanin els seus inquilins durant la vigència del decret extraordinari que permet allargar dos anys els contractes que finalitzin entre 2026 i 2027.
La comunicació arriba amb una bretxa rellevant entre l'anunci polític i el detall real del registre. El missatge oficial va parlar de 541 empreses, però el catàleg final consultat suma gairebé 200 més i, a més, el propi Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 admet que no disposa del nombre concret d'immobles per empresa ni de la data de referència del recompte.
El registre va baixar de 903 a 736 empreses després d'excloure entitats no mercantils
El llistat inicial difós pel ministeri incloïa 903 entitats. Després va quedar reduït a 736 en descartar administracions públiques, fundacions, institucions religioses, cooperatives i comunitats de béns, de propietaris i hereditàries.
Aquestes 736 empreses posseeixen o gestionen més de 50 habitatges cadascuna i, en conjunt, acumulen més de 50.000 habitatges de lloguer, d'acord amb la nota de premsa de l'Executiu. Entre elles figuren operadors internacionals com Blackstone, Cerberus, Goldman Sachs, Lone Star i TPG.
També apareixen entitats bancàries com Banc Sabadell, Caixabank, BBVA, Santander, Kutxabank i Unicaja, a més de promotors com Núñez i Navarro i societats amb conflictes oberts amb inquilins com Renta Corporación i Vivenio Residencial.
Fonts oficials del departament que dirigeix Pablo Bustinduy van precisar que el recompte és un càlcul realitzat a partir de fonts públiques. El ministeri va afegir que no té una relació detallada del nombre d'immobles per empresa.
Un estudi a Catalunya va situar en gairebé 70.000 pisos el parc controlat per 284 matrius
A Catalunya, un estudi previ elaborat a partir de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl va identificar 284 societats matrius megapropietàries. Aquest grup controlava el 9,6% del parc de lloguer, equivalent a gairebé 70.000 habitatges.
Les dades, tancades a finals de 2022, situaven la Generalitat de Catalunya com a principal tenidora amb 10.731 pisos. A continuació apareixien Caixabank amb 5.064, l'Ajuntament de Barcelona amb 4.809, Cerberus amb 2.877 i Blackstone amb 2.493.
La comparació entre ambdós recomptes deixa xifres d'abast diferent. Mentre el registre estatal es presenta com un inventari de societats mercantils a què es va remetre la carta d'abril, l'estudi català fotografiava societats matriu i donava una dimensió molt més gran del pes dels grans tenidors al mercat del lloguer.
Al mateix temps, el Govern de Pedro Sánchez va anunciar que havia tramitat una comunicació als 13 majors tenidors de l'Estat, als quals atribueix més de 100.000 habitatges de lloguer, encara que no n'ha fet públics els noms.