L'Ajuntament de Tarragona encara amb suport majoritari del ple la venda del 7% de les accions que encara conserva a la SAD del Gimnàstic. L'alcalde, Rubén Viñuales, defensa que la presència municipal en el capital del club ja no encaixa amb el paper que ha d'assumir el consistori.
La paradoxa és que l'operació arriba després que l'administració local entrés amb força a la societat. El 2002 va invertir uns 960.000 euros per fer-se amb el 48% del capital, un pes que amb els anys ha quedat reduït al 7% actual i que ara gairebé tots els grups veuen raonable liquidar, encara que discrepen sobre el preu i sobre qui ha de comprar.
Viñuales situa la venda en la legislatura de 2027 a 2031
El govern municipal sosté que l'Ajuntament ha de concentrar els seus recursos en l'esport base i en recolzar que el club projecti valors. Viñuales ja ha fixat a més un horitzó de cinc anys per culminar la desinversió, amb la vista posada en la legislatura que anirà de juny de 2027 a 2031.
En el seu plantejament, l'operació exigirà primer l'aprovació del ple municipal i després una licitació pública. L'alcalde també obre la porta al fet que la sortida no es faci d'una sola vegada i que la venda del 7% s'executi per fases en lloc de transferir tot el paquet en un únic bloc.
"Ho tenim clar. Entenem l'origen de les accions. De fet, en aquell moment va ser pertinent. Però a dia d'avui això ja no té sentit" - Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona
Viñuales emmarca aquesta posició en un criteri de fons sobre la relació entre institucions i futbol professional. L'alcalde afegeix que un club esportiu no ha de tenir participacions d'un Ajuntament i defineix aquest model com una excepció.
També vincula la sortida municipal al futur del propi Nàstic. En aquest punt, ha defensat que l'entitat ha de poder estar de forma sostenible en la categoria més alta possible, sense dependre de fórmules que desvirtuïn el projecte.
Els grups avalen la sortida però discuteixen el preu i el comprador
ERC ja havia expressat el 2019 la seva voluntat de vendre les accions municipals. Xavier Puig, portaveu adjunt del grup, va sostenir aleshores que el Nàstic no pot viure sempre amb "respiració assistida" i va reclamar la venda sense perdre de vista la construcció d'un projecte ambiciós i guanyador.
El PP comparte la desinversió, encara que introdueix una condició econòmica. Maria Mercè Martorell, portaveu popular, planteja que el consistori abandoni l'accionariat quan pugui recuperar el que la ciutat va invertir en el seu dia.
Junts per Catalunya també s'alinea amb la sortida de l'Ajuntament de la SAD. Jordi Sendra considera que l'ajuda municipal va tenir sentit quan el club la va necessitar, però que ara ja no resulta necessària, i reclama que abans de qualsevol pas s'analitzi el valor actual de les accions.
En Comú Podem desplaça el debat cap a la destinació final dels títols. Jordi Collado proposa que la venda es dirigeixi a la ciutadania i als aficionats per reforçar el pes de la massa social, una opció que connecta amb la discussió oberta sobre qui ha d'assumir les participacions municipals.
Ara el centre del debat polític ja no és tant si l'Ajuntament ha de sortir, sinó en la identitat del comprador. Aquest focus coincideix amb indicis de canvi al Nou Estadi i amb la idea, compartida per diversos grups, que l'entitat ha de quedar en mans més properes als seus socis i aficionats.
La inversió inicial que va fer el consistori per entrar al capital del Gimnàstic va ascendir a uns 960.000 euros el 2002, quan va adquirir el 48% de la societat abans que aquesta presència quedés reduïda al 7% que ara es vol vendre.