La Agència Catalana de l"Aigua ha presentat un pla per garantir la continuïtat dels serveis essencials del cicle de l'aigua durant almenys 24 hores si es repeteix una apagada elèctrica com la de l'any passat. La mesura busca reforçar la resposta del sistema després d'aquell "zero elèctric" de 12 hores que va deixar sense aigua a uns 400.000 usuaris de l'àrea metropolitana de Barcelona.
La consellera Sílvia Paneque ha emmarcat el document com una resposta directa a un episodi que, en les seves paraules, "va marcar un abans i un després". L'objectiu, ha dit, és "no tornar a quedar desprotegits davant d'una situació similar" i "garantir els serveis essencials en qualsevol escenari".
Més autonomia energètica en instal·lacions crítiques
El pla fixa com a meta assegurar fins a 72 hores d'autonomia energètica en les instal·lacions essencials de l'ACA. També contempla garantir el subministrament de combustible per als generadors i desplegar la xarxa de comunicacions d'emergència Rescat per mantenir la coordinació si falla la xarxa convencional.
El full de ruta abraça tots els centres de l'ACA i identifica les activitats essencials, tant internes com externes. L'anàlisi incorpora 47 categories de risc i 163 possibles causes. A partir d'aquest diagnòstic s'han prioritzat 15 escenaris i s'han definit sis protocols específics d'actuació, entre ells els vinculats a la fallada elèctrica o a la pèrdua de comunicacions.
L'apagada va evidenciar la fragilitat del sistema
Paneque ha assenyalat que l'episodi de l'any passat va posar de manifest la forta dependència del cicle de l'aigua respecte del subministrament elèctric, especialment en el bombament i la distribució. Als barris situats en cotes altes, la manca d'electricitat va impedir impulsar l'aigua cap als dipòsits o mantenir la pressió a la xarxa, cosa que va accelerar l'esgotament de les reserves disponibles.
El pla recull a més que, en alguns casos, els grups electrògens no tenien autonomia suficient o no estaven dimensionats per cobrir tota la demanda. També constata que la manca de comunicacions va dificultar la coordinació entre operadors en un escenari de fallada general.
Dipòsits, pressió i reforç de generadors
Entre les mesures previstes figura l'augment de la capacitat d'emmagatzematge i l'optimització de la gestió de pressions per allargar l'autonomia del sistema sense dependre de l'electricitat. L'ACA planteja a més reforçar els sistemes d'alimentació alternativa amb grups electrògens de major potència i amb garanties de subministrament de combustible.
El document incorpora igualment projectes d'autogeneració energètica i preveu assegurar redundàncies en les comunicacions per sostenir la coordinació entre operadors, l'ACA i la resta d'actors implicats durant una crisi.
Revisió de plans d'emergència
L'agència insta els operadors a revisar els seus plans d'emergència, identificar les seves necessitats energètiques i prioritzar les infraestructures essencials. També els demana reforçar els sistemes de comunicació i coordinació i avançar en solucions d'autogeneració per reduir la dependència de la xarxa elèctrica quan es produeixin incidències greus.
El Govern vincula aquest pla a una "nova cultura de protecció i autoprotecció" basada en la previsió davant de crisis que puguin afectar serveis bàsics com l'aigua. El pressupost inicial reserva uns 6,8 milions d'euros per a la instal·lació de grups electrògens i dipòsits associats, una xifra que podrà ajustar-se en funció dels resultats de les auditoríes energètiques que segueixen en curs.