A judici a Tarragona per presumpte assetjament laboral des del 2018 que va acabar en suspensió d'ocupació i sou

L'agent Toni Franco denuncia assetjament des del 2018, i recorre l'expedient disciplinari que va acabar en suspensió d'ocupació i sou. L'Ajuntament nega l'assetjament i remarca que no hi ha baixa mèdica oficial.

08 de maig de 2026 a les 13:09h
A judici a Tarragona per presumpte assetjament laboral des del 2018 que va acabar en suspensió d'ocupació i sou
A judici a Tarragona per presumpte assetjament laboral des del 2018 que va acabar en suspensió d'ocupació i sou

L'agent de la Policia Local Toni Franco ha interposat recursos contenciós-administratius davant dels jutjats de Tarragona contra l'Ajuntament i la prefectura policial. El funcionari denuncia presumpte assetjament laboral des del 2018 i impugna un expedient disciplinari que va derivar en una suspensió d'ocupació i sou.

Franco atribueix la seva actual situació de baixa psicològica a l'alcaldessa Montse Muñoz i al cap de la Policia Local, Antoni Dote. El demandant qüestiona l'arxivament del protocol intern que va activar i assenyala assetjament professional, aïllament i tracte discriminatori com a causes de la seva incapacitat temporal.

La defensa municipal nega l'assetjament moral

El consistori rebutja les acusacions i matisa l'estat administratiu de l'agent. L'administració local afirma que Franco no es troba de baixa mèdica oficial, sinó gaudint d'uns dies de permís reglamentari. Aquesta discrepància sobre la situació laboral marca la tensió inicial del conflicte judicial.

Montserrat Muñoz ha demanat prudència mentre duri el procediment obert. L'edil defensa que l'actuació de l'executiu s'ajusta a un informe tècnic que descarta l'assetjament. Aquest document conclou que els fets relatats pel policia no compleixen els criteris juridicotecnics per definir un assetjament moral en modalitat descendent.

"No hi ha proves documentals o testimonials que permetin atribuir a comandaments policials conductes equiparables a un abús de poder" - Montserrat Muñoz, alcaldessa del municipi

La regidora sosté que l'expedient sancionador va seguir escrupolosament la legalitat vigent. Recorda que la instrucció del cas va ser externa a l'Ajuntament per garantir la imparcialitat. El recurs de l'agent al·lega vulneracions de drets fonamentals com la intimitat, la llibertat d'expressió i el dret de defensa.

La controvèrsia per les càmeres corporals

Un dels eixos centrals de la demanda és el tractament d'una gravació obtinguda el 2024. L'agent denuncia l'ús d'imatges captades presumptament de forma accidental mitjançant una càmera policial corporal (bodycam). Aquest element probatori genera debat sobre els límits del control intern.

Muñoz defensa aquests dispositius com una eina de doble garantia. Argumenta que protegeixen jurídicament els agents durant les intervencions i serveixen de mecanisme de control davant d'irregularitats. Franco, amb 35 anys de trajectòria en cossos locals i destinat al municipi des de finals de 2012, manté la seva postura de víctima d'una persecució institucional.

La justícia haurà de determinar ara si va existir una vulneració sistemàtica dels drets del funcionari o si, per contra, les actuacions municipals es van cenyir a la normalitat administrativa i disciplinària.

Sobre l'autor
Redacción
Veure biografia