L'ocupació de les persones amb discapacitat a Catalunya se situa en el 32,8%, molt per sota del 74,1% general.
La bretxa es repeteix en l'atur i l'activitat, amb una distància de 41,7 punts respecte a la mitjana catalana.
La taxa d'ocupació es queda en el 32,8% i la d'atur puja al 16,4%
Les dades de l'Idescat dibuixen una distància molt àmplia entre la població amb discapacitat i el conjunt del mercat laboral català. La taxa d'atur d'aquest col·lectiu arriba al 16,4%, enfront del 9% de la mitjana general, i la taxa d'activitat es queda en el 39,3%, 41,7 punts per sota del 81%.
Ricard Matas, director de l'àmbit d'inclusió de Pere Claver Grup, vincula part de la diferència a la falta d'incentius i de transició cap a l'ocupació ordinària.
"Hi ha moltes persones que no s'activen per trobar feina" - Ricard Matas, director de l'àmbit d'inclusió de Pere Claver Grup
El mateix responsable sosté que no existeix un pont fluid entre els centres de treball protegit i les empreses ordinàries, cosa que limita la sortida de treballadors i la creació de vacants per a altres perfils.
En el seu diagnòstic, les persones amb discapacitat física troben més barreres per ajustar el lloc a les seves necessitats. En el cas de la discapacitat intel·lectual, el salt a l'empresa normalitzada sol ser molt reduït, mentre que en els problemes de salut mental la continuïtat laboral es complica per la intermitència.
COCARMI denuncia que els ajustos raonables no arriben i que la llei no es compleix
Inma Gómez, directora tècnica del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, situa el problema en diverses fases del procés, des de la formació fins a la contractació.
"Aquestes dificultats afecten totes les etapes" - Inma Gómez, directora tècnica del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat
Gómez afegeix que la formació continua sent una barrera i que això impedeix fer el salt al món professional amb les mateixes garanties que la resta. També afirma que els ajustos raonables dels llocs de treball, necessaris i obligatoris perquè una persona amb discapacitat pugui desenvolupar la seva feina, moltes vegades no s'apliquen.
La legislació espanyola obliga les empreses de més de 50 treballadors a reservar el 2% de la plantilla a persones amb discapacitat, però Gómez assegura que aquesta quota no es compleix en molts casos. Per això reclama més inspeccions i més conscienciació perquè la contractació no respongui només a una obligació legal.
Les pimes concentren l'ocupació i demanen menys traves administratives
Ricard Matas recorda que la majoria de les empreses catalanes són petites i no estan subjectes a l'obligació legal de reservar places. Això deixa fora del marc més exigent una part molt gran del teixit productiu.
Maria Àngels Benítez, responsable de Polítiques Socials i d'Inclusió Laboral de Pimec, defensa que existeix voluntat empresarial per contractar, però que falta intermediació amb la resta d'agents socials.
"Les empreses tenim voluntat per contractar" - Maria Àngels Benítez, responsable de Polítiques Socials i d'Inclusió Laboral de Pimec
Benítez afegeix que el sistema no està pensat per a les pimes, que són l'àmplia majoria del teixit productiu de Catalunya, i subratlla la complexitat administrativa com un fre afegit. També demana un acompanyament tant de la persona com de l'empresa i que s'eliminin les barreres burocràtiques.
Ricard Matas resumeix el problema en una falta de coordinació entre els agents implicats, mentre que Benítez reclama un sistema que tingui en compte les pimes i un canvi de paradigma cap a polítiques actives. Gómez, per la seva banda, insisteix que cal fer l'educació més inclusiva i acabar amb els estigmes.
Benítez reclama un suport específic per desenvolupar i executar els plans d’igualtat a les pimes.