Roberto Bustos Morales, nascut a Madrid el 1953, ha localitzat els seus tres germans materns sis dècades després d'haver estat separat d'ells després del seu ingrés a la Casa de Sant Josep de Tarragona. La recerca ha permès reconstruir una història que arrenca a Tortosa, passa per un centre de menors tarragoní i acaba repartida entre el Pirineu, la Noguera i el Delta de l'Ebre.
La paradoxa del retrobament és que els quatre germans van passar pel mateix circuit d'abandonament i tutela, però van créixer sense saber on era la resta i, en almenys dos casos, van ser lliurats a particulars per treballar sense cobrar. Roberto va arribar amb 10 o 11 anys a una casa de ramaders de Viu de Llevata, a l'Alta Ribagorça, on va treballar fins poc abans del servei militar.
Investigadores de Socuéllamos van identificar el pare que unia els quatre germans
L'avenç clau va arribar quan investigadors locals de Socuéllamos van determinar que Andrés Muñoz Alcolea, el nom assignat a l'orfenat, era el pare biològic dels tres menors que Roberto buscava. A partir d'aquí va aflorar la connexió familiar que havia quedat trencada des de la infància.
Angelita Muñoz, prima dels germans per via paterna, va confirmar aquest parentiu en reconèixer el nom del seu oncle en una publicació sobre el cas. Aquesta identificació va permetre tancar el vincle entre Roberto Bustos i José, Manolo i Gregorio Muñoz.
Els quatre havien estat internats a la Casa de Sant Josep de Tarragona després de ser abandonats a Tortosa. Manolo Muñoz va explicar que la seva mare els va deixar al carrilet, el tren petit que unia Tortosa i Salou, i que després el seu pare no es va poder fer càrrec de tots i els va deixar a cura d'unes monges que els van enviar a Tarragona.
"La meva mare ens va deixar al carrilet, en aquell tren petit que anava de Tortosa a Salou. Després el meu pare, Andrés, no va poder fer-se càrrec de tota la prole i ens va posar a cura d'unes monges, que al seu torn ens van enviar a Tarragona" - Manolo Muñoz
Dos germans van relatar treballs sense sou després de sortir del centre de Tarragona
La separació no va acabar a l'internament. Després de sortir del centre, Roberto va ser lliurat per un capellà de la Casa de Sant Josep a uns ramaders de Viu de Llevata, on va passar anys treballant sense remuneració.
Manolo Muñoz va relatar un recorregut semblant. Després de deixar el centre de menors, un agricultor cubà que residia entre Montblanc, el Prat de Llobregat i Barcelona es va fer càrrec d'ell i també el va posar a realitzar treballs no remunerats.
A més, Manolo va recordar episodis de violència en la infància anteriors a aquella etapa. Va explicar que els pegaven i que els obligaven a demanar per Barcelona i Gavà quan tenia vuit o nou anys, i que si no portaven diners rebien cops.
"Ens pegava i ens obligava a demanar per Barcelona, per Gavà… Tindria vuit o nou anys. Si no portaves diners, cobraves" - Manolo Muñoz
Avui la relació entre els germans s'ha refet amb distinta intensitat segons cada cas. Manolo viu a Sant Jaume d'Enveja i ja s'ha trobat amb Roberto tant a Castejón de Sos com al seu municipi del Delta de l'Ebre.
José Muñoz reside en un centre assistencial de La Seu d'Urgell, on Roberto el visita de forma periòdica. Gregorio Muñoz viu a Balaguer i manté contacte setmanal per missatgeria amb ell.
Durant una gravació televisiva que no va arribar a emetre's, Roberto Bustos va conèixer personalment Gregorio, i des de llavors ambdós mantenen una comunicació regular per missatges.