La verificació d'edat a internet torna al centre del debat per l'accés de menors a xarxes socials i a continguts per a adults. Experts en drets digitals i ciberseguretat coincideixen que la protecció de la infància és un objectiu necessari, però adverteixen que qualsevol sistema mal dissenyat pot comprometre la privacitat i obrir la porta a un control excessiu dels usuaris.
La clau és protegir menors i adults
Maite Arcos, directora de la Fundació Empresa, Seguretat i Societat Digital i col·laboradora de l'Observatori de Drets Digitals, va sostenir que un sistema de verificació d'edat no està ben dissenyat si recopila dades biomètriques de menors. Al seu parer, el repte no es limita a impedir l'accés a determinats serveis, sinó a fer-ho sense envair l'esfera privada dels qui intenten utilitzar-los.
"Si garanteix la privacitat, és una bona eina per a l'objectiu que persegueix" - Maite Arcos, Fundació Empresa, Seguretat i Societat Digital
Arcos va recordar que el Reglament europeu de Serveis Digitals ja obliga les plataformes a implantar mesures tecnològiques per evitar que continguts per a adults, com pornografia, joc o altres, quedin a l'abast de menors. En aquest marc, va defensar que Espanya compta amb eines sòlides per avançar en aquest terreny.
Espanya disposa d'un DNI electrònic superavançat i robust, va assenyalar, alhora que va subratllar que ja existeix tecnologia capaç de verificar si una persona té l'edat requerida sense revelar la seva edat completa. El problema, va insistir, és a assegurar la privadesa tant dels menors com dels adults que vulguin accedir legalment a aquests serveis.
Risc de pèrdua d'anonimat i ús indegut de dades
Josep Albors, director de recerca i conscienciació a Espanya de l'empresa de ciberseguretat ESET, va advertir que qualsevol sistema de verificació suposa recopilar dades de l'usuari i comporta una pèrdua de l'anonimat, en major o menor mesura. També va alertar del risc que l'entitat encarregada de custodiar aquesta informació privada pugui patir atacs o fer-ne un ús inadequat.
Albors va posar a més el focus en l'eficàcia real d'aquestes mesures. Va assegurar que els mecanismes implantats en alguns països no han evitat que les persones afectades per la verificació d'edat accedeixin a plataformes o serveis restringits. Entre les vies per sortejar aquests controls figuren sistemes que encripten el trànsit, comptes prestats, credencials falses o fins i tot eines d'intel·ligència artificial.
El temor a una vigilància excessiva
L'expert va plantejar si la protecció de la infància pot acabar utilitzant-se com a justificació per desplegar sistemes de monitoratge i vigilància sobre els usuaris de xarxes socials i internet en general. En aquesta línia, va defensar que la resposta davant dels continguts il·legals s'ha de basar en el sistema judicial i en un major ús d'eines ja disponibles, com les aplicacions de control parental instal·lables en els dispositius.
Des del seu punt de vista, no serien necessàries mesures addicionals més invasives si s'apliquen de forma efectiva els recursos legals i tecnològics ja existents.
"El contrari pot derivar en un control autoritari i censura del que es consumeix a les xarxes socials i internet, independentment del partit que governi; la llibertat d'informació i la llibertat d'expressió ja han estat delimitades pel Tribunal Constitucional, i els menors també tenen drets" - Josep Albors, ESET
Albors va assenyalar que eines vinculades a les administracions, com Cl@ve i Mi Carpeta Ciudadana, poden resultar menys invasives perquè es limiten a confirmar l'edat de l'usuari. Tot i així, va remarcar que no són infal·libles per evitar fraus, ja que es poden utilitzar dispositius d'altres persones.
Coincidència en un punt de fons
Els experts consultats coincideixen que la protecció de les dades personals i de la privacitat dels menors ha de ser una condició bàsica en qualsevol sistema de verificació d'edat. També comparteixen que un mal disseny o una implementació deficient pot provocar problemes de privacitat, pèrdua de dades personals, control indiscriminat o vigilància excessiva.
Mentre continuen obertes les propostes polítiques i les solucions tecnològiques, el debat es mou entre diversos fronts alhora. L'educació digital, el control parental i l'aplicació de la legalitat apareixen avui com a part del context immediat en una discussió que no només afecta l'accés a certs continguts, sinó també els límits de la privacitat a internet.