El Comitè Europeu de Protecció de Dades ha posat en consulta pública les Directrius 1/2026 sobre el tractament de dades personals amb finalitats d'investigació científica, un document que redefineix com podran utilitzar-se aquestes dades en projectes d'investigació dins del marc europeu. El termini per presentar observacions estarà obert fins al 25 de juny de 2026.
Sis criteris per delimitar què és recerca científica
El text fixa sis factors per acotar el concepte de recerca científica, una qüestió rellevant per determinar quins tractaments de dades poden acollir-se a aquest règim específic. L'objectiu és donar seguretat jurídica a centres de recerca, universitats, hospitals i entitats que treballen amb informació personal en estudis científics.
Un dels punts centrals és la possibilitat de recórrer al Consentiment Ampli quan els fins concrets de la investigació no es poden definir per complet en el moment inicial de la recollida de dades. Aquesta opció queda supeditada a l'existència de salvaguardes, tot i que el document obre així la porta perquè determinats projectes puguin avançar sense necessitat de concretar des del principi tots els seus usos futurs.
Més marge per reutilitzar dades en nous projectes
Les directrius també introdueixen l'anomenat Consentiment Dinàmic, un sistema pensat perquè els ciutadans puguin decidir projecte a projecte l'ús de les seves dades personals. Amb aquest model, el control sobre la informació es planteja de forma continuada i no com una autorització tancada atorgada una sola vegada.
Un altre dels canvis rellevants és la presumpció de compatibilitat entre la recollida inicial de les dades i la seva utilització posterior amb finalitats científiques. Aquest criteri facilita la reutilització d'informació ja recollida, sempre dins del marc previst per a la investigació i sota les garanties exigides per la normativa de protecció de dades.
Espanya dona suport a l'interès legítim com a base jurídica
Espanya, a través de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, dona suport, a més, al reconeixement de l'interès legítim com a base jurídica per a la investigació. Aquesta posició situa l'autoritat espanyola entre les que aposten per ampliar les vies legals disponibles per al tractament de dades en aquest àmbit, més enllà dels esquemes tradicionals basats únicament en el consentiment.
El nou marc es connecta a més amb la proposta de la European Biotech Act, impulsada per facilitar l'ús secundari de dades en assajos clínics. Amb això, la futura regulació europea apunta a un escenari amb més flexibilitat per a la investigació biomèdica i científica, tot i que sotmès a l'equilibri entre innovació, garanties legals i control sobre la informació personal.